El dissabte 7 de febrer es van celebrar a Barcelona manifestacions per denunciar el caos ferroviari que està patint Catalunya. Vagi per endavant tot el reconeixement i el suport a les mobilitzacions. Tenien tota la legitimitat i tota la dignitat en la defensa d’un servei ferroviari digne.
Però, tot i celebrar-se a Barcelona, la capital del país, per què les manifestacions no van ser majoritàries?
Senzillament perquè el problema ferroviari de Rodalies i Regionals té un denominador comú: RENFE i ADIF. I RENFE i ADIF tenen el monopoli de la mobilitat fora de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana.
A Barcelona i a la seva àrea metropolitana, la mobilitat està dominada pel metro, els busos metropolitans, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i el tramvia. RENFE i ADIF condicionen de manera molt més residual la mobilitat de l’àrea urbana més poblada del país.
Ahir va quedar en evidència que Barcelona i la seva àrea metropolitana han desconnectat del conjunt del país. S’ha trobat a faltar el lideratge institucional de l’Ajuntament de la capital. És per això que la societat civil i les associacions d’usuaris han encapçalat les reivindicacions.
Aquesta desconnexió de la capital amb el país és només un exemple de la manca de relació entre una part de Catalunya —la que té menys territori i més habitants— i una altra part del país on hi ha més territori i menys habitants.
Conscientment o inconscientment, el perill de les dues Catalunyes es dibuixa en aquesta crisi ferroviària.
Ara més que mai, i sobretot en el tema ferroviari, cal que el país faci pinya.
Si Barcelona no vol liderar aquesta reivindicació, que la resta del país —des de les Terres de l’Ebre fins a les comarques de Girona, passant pel Penedès, el Camp de Tarragona, Ponent, la Catalunya Central i el Pirineu— defensi que Catalunya som tots, i que tothom, visqui on visqui, té dret a una mobilitat justa, digna i competitiva.
El Govern que es diu de tothom ha d’entendre que Catalunya som tots i que, més enllà del Llobregat i del Besòs, hi ha país, hi ha el País.
Jaume Casañas és primer tinent d’alcalde de Cunit i diputat provincial.