Reus encara els darrers dos últims anys de l’actual mandat amb un govern de coalició de PSC, ERC i Ara Reus. En aquesta entrevista, l’alcaldessa Sandra Guaita respon a qüestions sobre alguns dels projectes que en els pròxims anys s’haurien d’enllestir, com la remodelació del Mercat del Carrilet, la transformació del barri del Carme, la cessió per part d’Adif de la platja de vies, o l’estació Intermodal i la de Bellissens. També detalla com l’ajuntament es prepara per als reptes presents i futurs en àmbits com el turisme i les polítiques socials.
Estava previst que la licitació de les obres de remodelació del Mercat del Carrilet s’obrís a principis de l’any 2026. A hores d’ara, es manté el mateix calendari?
Ara a la tardor, s’ha d’aprovar la modificació urbanística, encetar el període d’exposició pública i al·legacions, i després, tirarà endavant la licitació. Per tant, serà al 2026? Sí. Serà el gener de 2026? Probablement no.
Sabem ja on es reubicaran les paradistes quan comencin els treballs a l’equipament?
Quan tinguem la data d’inici d’obres i el què, es parlarà amb elles per saber qui vol reubicar-se, quan i com. Ho treballarem amb elles, i a nivell tècnic també. Les paradistes han d’estar en la presa de decisions.
Aquest mateix mes de juliol s’han mantigut reunions amb Incasol i CatSalut, s’han fet passos endavant quant a la transformació del barri del Carme (habitatge, desdoblament del CAP Sant Pere i aparcament subterrani)…
Tot apunta que a finals d’estiu sortirà la licitació, malgrat que no tenim data, ja que abans, Incasol i CatSalut han d’acabar de tancar uns acords entre ambdues administracions. Ara per ara, la feina per part de l’Ajuntament de Reus ja està feta.
A la conferència de ciutat del passat mes de juny, es va comunicar que la signatura del protocol per a la cessió per part d’Adif de la platja de vies que hi ha a tocar de l’estació de tren està «a punt». Aquella zona s’adaptarà per guanyar-hi zona verda i un espai per a equipaments. A canvi d’aquesta cessió, què demana Adif?
En primer lloc, s’ha de produir la signatura del protocol. Tot seguit, s’ha de treballar el conveni i seguidament, es procedirà a l’execució. El protocol és l’entesa entre ambdues parts, que diuen «jo estic d’acord en treballar-ho». Al conveni és on queda definit el què: Adif «dona» a l’ajuntament x metres quadrats i es determina què hi vol fer l’administració local i a canvi de què.
Fins ara, Adif no havia dit que estava d’acord en fer-ho, i la signatura del protocol ens permet dir que Adif hi està compromès. La setmana passada vam enviar el document amb el nostre «okay» i vam rebre el seu vistiplau també. En breu es produirà la signatura del protocol.
Ara fa uns mesos, Reus va ser reconeguda com a Ciutat de la Ciència i la Innovació, i forma ja part de la Red Innpulso, ara es treballa perquè obtingui el segell de Ciutat Turística Innovadora. Quins requisits s’han de complir?
El Ministeri d’Indústria i Turisme ha anat llançant diverses convocatòries de «Ciudades Innovadoras» al llarg dels darrers anys. En aquest cas, s’han de complir diversos requisits, no tan sols d’innovació digital, sinó també en temes d’accessibilitat i sostenibilitat, o quin tipus de turisme mous per la teva ciutat.
Per què s’ha decidit impulsar una estratègia comuna de projecció exterior? S’està elaborant un dossier de ciutat i un vídeo promocional, oi?
El que ens passa externament, i internament a nivell d’ajuntament, és que hi ha REDESSA, per exemple, que se centra en promoció econòmica a gran escala, i Reus Promoció, que aporta una visió més «petita»/local. Anàvem a presentar-nos fora com a «coses diferents», però hem vist que s’han d’ajuntar les dues potencialitats. I estem treballant conjuntament com presentar-nos com a ciutat, ja sigui a un operador comercial, empresarial o industrial, perquè vegi que hi ha a Reus una vegada hi aterra, també en altres qüestions, com les polítiques d’habitatge.
Tot plegat es plasmarà en un dossier de ciutat i es resumirà en un vídeo promocional curt i dinàmic, perquè la gent ha d’entendre què som i en poc temps. En principi, abans que s’acabi l’any ho tindrem enllestit.
El passat mes de gener, al ple, el grup municipal de Junts va fer una pregunta sobre la «percepció» d’augment de persones que demanen almoina o que no tenen llar. La resposta del govern va ser que s’estava treballant en la redacció d’una memòria del 2024 i en un mapa per donar a conèixer al detall la situació actual. Com s’hi treballa?
Primer de tot, una cosa es la percepció, i l’altra, la realitat. Si hi ha una persona sensesostre al Mercadal, la veu molta gent, i si es troba en alguna altra zona de la ciutat menys transitada, la veurà molta menys. La percepció d’haver-hi més és perquè la veus, no perquè abans no hi fos.
Estem elaborant el Pla de Sensellarisme en aquesta línia, i així veure si númericament això és així o no. El pla no és tan sols de detecció, sinó també d’acompanyament. De fet, aquest ja s’està fent al Centre Social El Roser, a través de l’àrea de Drets Socials i Guàrdia Urbana. També és veritat que a aquestes persones les pots oferir el servei, però no les pots obligar a que en facin ús. Des de Drets Socials s’impulsa una gran tasca de pedagogia, però a vegades costa aconseguir el canvi de mentalitat.
El dret a l’habitatge és per a tothom, i si ens ho creiem, ens ho creiem. No és perquè «no quedi bé al carrer». El que ens preocupa és que són persones que necessiten ajuda de l’administració pública i que nosaltres els la intentem donar i així, millorar la seva qualitat de vida.
Estarà en marxa l’estació de Bellissens abans de 2026, tal com es va dir?
La informació que nosaltres tenim, per part d’Adif, és que el calendari va bé. Si finalment serà al desembre de 2025 o gener/febrer de 2026, t’ho poso en quarentena.
Vam demanar a Adif que vingui per fer una visita d’obra conjunta. Està feta la petició i s’està mirant de tancar-la a partir del mes de setembre.
Quant a projectes de la futura àrea metropolitana, Funecamp ja està en marxa, el Tramcamp sembla que també tira endavant… què passarà amb la Intermodal? Des de Reus sou optimistes? Es mantindrà Vila-seca com a ubicació final?
És un projecte consensuat a nivell polític, econòmic i social des de 20 fa anys. No n’hi havia dissonàncies. Estava molt avançat i estavem esperant el projecte informatiu. Fa uns dies vam estar pensant algunes accions que es podrien tirar endavant al terme municipal de Reus, al voltant de l’estació Intermodal. Quan ho tinguem ja us avisarem.
És un tema pel qual estem en contacte tant amb el Ministeri com amb la Generalitat i, de fet, aviat tindrem a l’ajuntament la visita institucional de la consellera Sílvia Paneque.
I respecte a les al·legacions presentades per l’ajuntament el març de 2024, hi ha alguna resposta?
La tindrem quan ens enviïn l’estudi informatiu, on hi haurà les al·legacions incorporades o no.
El passat mes de gener es va signar el conveni entre Reus, Tarragona, Cambrils, Mont-roig del Camp, la Canonja, Constantí i el Catllar per tirar endavant la licitació de l’app de seguretat ciutadana compartida. L’Ajuntament de Reus és l’ens que s’encarrega de la tramitació de l’expedient de contractació. Com es troba aquest tràmit?
El plec de clàusules administratives ja està enllestit, però el de clàusules tècniques, on cada ajuntament defineix les seves necessitats, encara no. Hi ha ens locals que tenien molt clar el que volien, i d’altres no i s’està definint el què. Cal tenir en compte que la incoporació de més serveis i requeriments es tradueix en un increment de l’import destinat.
Després de dos anys de l’inici del mandat, com evoluciona la relació entre els socis de govern (PSC, ERC, Ara Reus), cada cop més aprop de les eleccions de 2027?
Estem tant en el dia a dia que tots volem que surti tot bé. Tots som partits polítics, i fem política. I la millor política és fer les coses ben fetes.
Els inicis dels mandats són sinònim de començar tràmits administratius, que són molt lents. S’han de començar molts projectes. Ara de cara a finals de 2025 i l’2026, acabarem executant-ne molts, com les actuacions de RENATUReus o les promocions d’HPO a Mas Iglesias i la Riera.
Sempre es parla que malgrat no estar en campanya electoral com a tal, es viu constantment en una, i una mostra clara pot ser el balanç de mandat que feu per separat els tres partits polítics que formeu el govern de coalició.
Quan fas balanç de mandat, també ho fa l’oposició, oi? Jo sempre parlo d’un sol equip de govern. Després, cadascú treurà pit del que consideri.
El panorama polític nacional i estatal, com ara la crisi actual al PSOE, pot acabar afectant a nivell municipal?
Les dinàmiques municipals es veuen arrossegades per les nacionals o estatals. Al 2015 hi va haver un augment de Ciutadans, en aquells anys, de la CUP també… I al 2023, per exemple, ha irromput l’extremadreta al ple de l’ajuntament. Esperaríem que aquests comportaments no hi fossin, però hi son.
Respecte al darrer cas de corrupció al PSOE, hi ha tres persones imputades per un cas i el Partit Socialista les va apartar des del primer minut. Que hi pot haver casos de corrupció política? Òbviament, però no existeix només en política. I darrere hi ha corrupció empresarial. Passa? Sí, i has de ser diligent en l’actuació, que ha estat apartar-los. Aquesta gent no representa al Partit Socialista. Nosaltres tenim uns valors intrínsecs que aquesta gent no els aporta en cap àmbit, ni en el delictiu ni en l’ètic, perquè els comportament que tenien no representen un partit feminista. No ens representa. És una vergonya cap a la ciutadania, i s’ha de demanar disculpes.
Nosaltres, com a govern, el que hem de fer és preocupar-nos pel dia a dia de la gent. Les màximes preocupacions que ens fa arribar la ciutadania són l’estat de la via publica, l’habitatge i les polítiques de seguretat, doncs aquestes han de ser les nostres prioritats també, sense oblidar que hem de pensar la ciutat en gran.