Parlar de Sandra Guaita com a alcaldessa de Reus és parlar d’un model de governar basat en la connexió directa amb la ciutadania i en la capacitat de diàleg. Més enllà dels lemes, aquesta proximitat es fa palesa en el seu dia a dia: la seva presència als carrers, les trobades amb entitats i veïns i una activitat constant a les xarxes socials que reflecteix un estil obert i participatiu.
Des del primer dia, Guaita ha hagut d’afrontar projectes polèmics heretats del govern anterior. L’alcaldessa ha optat per una via poc freqüent en política: respectar els compromisos adquirits per institucions prèvies, fins i tot quan això li ha generat incomoditats. Aquest posicionament l’ha portat a defensar decisions que no va impulsar personalment, però que assumeix per coherència institucional, alhora que introdueix modificacions quan el territori així ho reclama i troba coherents.
El projecte de la nova estació d’autobusos és paradigmàtic. El pla inicial, aprovat abans del seu mandat, preveia ubicar la infraestructura al sud de la ciutat afectant a un parc, afectant també el Mercat del Carrilet, un espai de gran valor per al barri. Aquesta proposta va generar un rebuig veïnal que Guaita va saber escoltar, canalitzar i comunicar quan estava ben lligat. El resultat: una nova ubicació negociada amb la Generalitat, més costosa i complexa però molt més ajustada a les necessitats reusenques i respectuosa amb el teixit social de la zona.
Una altra carpeta heretada és la zona de baixes emissions (ZBE), acordada pel govern anterior en compliment d’una directiva europea. Sense marge per revertir el projecte, Guaita l’ha reinterpretat com una oportunitat per avançar en sostenibilitat i millorar la qualitat de l’aire. Ha rebutjat la confrontació partidista i ha recordat, fins i tot en ple municipal, que molts dels que avui critiquen la mesura en el seu moment la van avalar i la van liderar, però van amagar a un calaix per tacticisme electoral. Mentrestant, el comerç reusenc continua mostrant vitalitat, amb nous establiments i carrers plens d’activitat.
Però més enllà de la gestió política, hi ha un altre element que explica l’impacte de Sandra Guaita: la seva història personal. Filla d’un treballador de banca i d’una perruquera, provinent d’una família que va patir la repressió del franquisme, ha sabut aprofitar l’ascensor social fins a convertir-se en una bona científica i fins i tot campiona de Catalunya en gimnàstica rítmica. Aquesta trajectòria trenca molts estereotips socials i, desgraciadament, encara incòmoda a certs sectors que veuen com una “intrusa” que una dona feta a si mateixa arribi a liderar la ciutat. Tanmateix, aquest recorregut hauria de ser motiu d’orgull col·lectiu per a tots els reusencs, tant els del centre com els dels barris, perquè Guaita ha deixat clar que veu tota la ciutat com una sola comunitat, sense distincions socials.
Guaita no s’ha limitat a gestionar l’herència rebuda; també ha marcat línies pròpies de transformació urbana. Destaquen l’ampliació de la cessió de les vies del tren per crear una gran zona verda al costat del barri Gaudí i la voluntat de reforçar la seguretat de proximitat i la neteja com a elements clau per millorar el dia a dia als barris. Aquestes actuacions, encara incipients, apunten a una visió de ciutat més cohesionada i equilibrada territorialment i encara que l’extrema dreta vulgui fer campanya d’una suposada percepció d’inseguretat les dades demostren que en els dos darrers anys els delictes han baixat notablement.
L’alcaldessa ha deixat clar que vol ser l’alcaldessa de tota la ciutat, no només del centre. Això implica una presència constant als barris, detectar-ne les necessitats i donar respostes concretes. El seu repte ara és mantenir aquesta proximitat alhora que defensa amb fermesa les decisions estratègiques, sense renunciar a rectificar-les quan el diàleg ciutadà ho faci necessari.
El mandat de Sandra Guaita combina continuïtat institucional i renovació. La seva aposta per la proximitat i l’escolta activa no és només una manera de governar, sinó també un intent de reconstruir complicitats en un moment en què la política local sovint cau en la confrontació. Si manté aquest camí, Reus podria veure en els pròxims anys els fruits d’un estil de lideratge que busca sumar i no dividir, tot posant la ciutat i la seva gent al centre de totes les decisions.
Carles Salas va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Reus.