Mai he acabat d’entendre l’obsessió d’algun sector de l’Església per fer Sant (o beat) l’arquitecte Antoni Gaudí. Ara sembla que han certificat un miracle, i llegeixo que se’n necessiten dos per poder tancar l’expedient en positiu. De moment, ja és Venerable, i se li han reconegut “virtuts heroiques”. Pobre home, pots comptar com remenen papers per trobar alguna cosa inexplicable de la vida del geni de les pedres, el ferro i el vidre, cosa difícil en temps en què la veritat científica s’imposa.
A la missa que fa alguns dies se celebrava a la Prioral per celebrar la decisió del Vaticà, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va dir que “tenim la responsabilitat i el do de preservar i de projectar el llegat d’Antoni Gaudí”, de qui va dur que “el seu exemple d’humilitat, de vida senzilla i de compromís cristià és un testimoni viu per a la societat actual”. Humilitat, austeritat, compromís. Són valors que els biògrafs de Gaudí coincideixen a apuntar quan parlen de l’arquitecte, valors que també fa seus el cristianisme.
Ja vaig demanar una vegada en un article que es deixés Antoni Gaudí en pau. No cal que ningú faci patrimoni dels seus valors. La seva obra parla per si sola i la imaginació que desborda ja hauria de ser considerada un miracle, no sé si prou rellevant per a declarar-lo Sant. Dic això tenint en compte que no sé si la seva obra més universal, la Sagrada Família, genera prou unanimitat per considerar que l’home era una persona venerable mereixedor de ser declarat Sant per l’Església catòlica. La Sagrada Família, per dins, és espectacular i genera molt de consens. Però per fora, cada cop sento més veus que diuen que els que han continuat les obres potser n’han fet un gra massa de combinar estils i estètiques diferents. És clar que això no és culpa de Gaudí, que va morir massa aviat i de manera inesperada, però cal deixar constància del debat.
De fet, si algú l’hauria de santificar, hauria de ser tota la indústria turística de Barcelona, que li deu el que no està escrit a Gaudí, i que l’ha convertit en una icona que representa Catalunya arreu del món. Si el fessin Sant, potser no es podria utilitzar la imatge de l’arquitecte de la manera que es fa ara, perquè els creients potser es queixarien perquè es falta el respecte a un sant.
Si l’església tira endavant aquest expedient per “fer-se seu” Antoni Gaudí, no sé si és massa bona inversió. Ara, Gaudí és patrimoni universal, i no cal que el facin Sant per reconèixer els valors i les creences que tenia. I, a més, no sé si l’Església és conscient del problema que tindrà si arriba a tancar l’expedient i concreti el nom amb el qual cal venerar el nou sant? Com li direm? Sant Antoni Gaudí? Sant Antoni de Reus (com el de Pàdua)? Sant Antoni de Riudoms? Sant Antoni del Camp de Tarragona? Sant Antoni Rovira i Virgili, per fer content a tothom? Bromes a banda, em sembla que deixar-lo en pau i gaudir de la seva obra és el millor homenatge que se li pot fer. No sigui que fer-lo Sant generi noves guerres!