De nou viatgem a terres africanes, perquè aquesta setmana vull parlar-vos d’un documental que vaig tenir l’oportunitat de veure fa pocs dies: ‘Casamance, la banda sonora d’un viatge’ (2016). Us el recomano. Dirigit per Paloma Zapata, el film mostra el viatge del músic Jairo Zavala, més conegut com a Depedro, al Senegal, resseguint les passes de Lamine Konté, un artista que va marcar profundament la seva infància a través de la música que sonava constantment a casa seva.
Durant el recorregut pel Senegal, un taxista li ofereix pistes inesperades per trobar l’ambient musical autèntic del país. Així, Depedro descobreix Dieuf-Dieul de Thiès, un grup que havia desaparegut fa trenta anys, però que torna a la vida gràcies a la passió i la dedicació d’un col·leccionista de discos grec que havia conservat els enregistraments originals.
El relat cinematogràfic es construeix a partir d’una sèrie d’entrevistes radiofòniques conduïdes pel músic i periodista de Radio 3 Ángel Carmona, que s’afegeix a l’aventura a la recerca d’un griot, un narrador de tradicions ancestrals africanes, mestre de la kora —l’arpa llaüt emblemàtica de l’Àfrica occidental—, que transmet la memòria i les històries d’una comunitat a través de la música.
La pel·lícula ens transporta a la regió de Casamance, situada al sud del Senegal, un territori extraordinàriament ric en contrastos culturals, històrics i emocionals. Lluny dels circuits turístics convencionals, el documental proposa un viatge íntim en què el paisatge humà i sonor es fonen de manera constant. La música hi exerceix un paper central: més que una simple banda sonora en el sentit tradicional, el film construeix una experiència auditiva completa que dialoga i s’entrellaça amb les imatges.
Com no podia ser d’altra manera, el vídeo de la cançó d’avui, que es titula «Dunya», el protagonitza Lamine Konté. Nascut a Kolda (Senegal) el 1945, va ser un destacat músic griot especialitzat en la kora, instrument que dominava amb gran virtuosisme. Format dins la tradició mandinga, va heretar i preservar aquest llegat cultural familiar, tot i que també va innovar afegint cordes a l’instrument. Va desenvolupar la seva carrera entre el Senegal i Europa, difonent la música africana i combinant la tradició amb col·laboracions contemporànies. La seva obra inclou diversos àlbums destacats, com ‘La Kora du Sénégal’, amb dos volums. Va morir a París el 2007.
Bona Pasqua.