El pròxim 16 de novembre farà 144 anys de la inauguració del Teatre Fortuny i el dia abans, el 15, en farà 38 de la reobertura després de la profunda i única restauració que s’ha fet al que alguns estirats s’entesten a anomenar coliseu. No m’agrada el terme perquè evoca als coliseus romans on es feien combats de gladiadors, cacera d’animals, execucions públiques, batalles navals i exhibició d’animals exòtics. Al Fortuny, el més extravagant que s’hi ha fet en les hores baixes de la sala és cinema i ball. Amb tot, si repassem la història actual i més recent del teatre potser sí que hi trobarem algunes concomitàncies amb els nostres avantpassats romans.
El pròxim 12 de desembre farà tretze anys que la Generalitat de Catalunya va decidir sortir del Consorci del Teatre Fortuny, deixant la patata calenta a l’Ajuntament i a la Diputació que van continuar al peu del canó, però amb moltes menys bales. La fugida la va liderar l’aleshores conseller de Cultura Ferran Mascarell, exsocialista fitxat pel president Artur Mas.
L’explicació oficial de l’espantada dels qui en aquell moment tenien el 52 % del Consorci, per tant, la majoria, parlava de reduccions pressupostàries i de canvis de política en el departament. La lectura local era menys sofisticada i parlava d’algunes esbatussades en les reunions entre el conseller Mascarell i el primer regidor de Cultura del govern de Carles Pellicer, el malauradament desaparegut Joaquim Sorio, Quim o Quimet, que tenia un gran sentit de l’humor i molt poc de la diplomàcia.
Mascarell va donar una puntada metafòrica a la taula després d’una mena de batalla de gladiadors contemporanis i va deixar al Fortuny a l’intempèrie. Una paradoxa al·lucinant si tenim en compte que cinc mesos abans el teatre havia estat reconegut per la Generalitat com Bé cultural d’interès nacional (BCIN). I d’aquelles noces, aquests confits.
Una paupèrrima inversió en el manteniment del teatre que viu de les rendes de les obres que s’hi van fer entre 1981 i 1988. Per això al titular d’aquest article em pregunto si el Teatre Fortuny és a Catalunya o l’han teletransportat a Mart.
La Generalitat continua fora del Consorci mentre l’ajuntament carrega amb el 67% i la Diputació amb el 33. Un Consorci que, a través d’un contracte temporal, gestiona unes instal·lacions que des de 1919 són propietat d’El Círcol, una entitat privada que enguany celebra el seu 175è aniversari.
La precària preservació del Teatre Fortuny va provocar el 10 de febrer d’enguany un precipitat tancament per problemes de seguretat agreujats per les goteres a la teulada i la reobertura quinze dies després de fer-hi alguns pedaços amb un accident laboral pel mig, per sort sense conseqüències. Ara torna a estar tancat temporalment perquè les obres més profundes a la sota-teulada s’han complicat més del previst.
Total que s’ha reprogramat tota la cartellera de novembre buscant ubicacions alternatives segures. Un maldecap per a tothom. Organitzadors, grups musicals i companyies i, evidentment, per part del públic que es pregunta què està passant al Fortuny.
La resposta és ben senzilla: calen més diners. I això passa pel retorn de la Generalitat al Consorci del Teatre Fortuny, assumint la seva responsabilitat d’unes instal·lacions que pel seu reconegut internacionalment valor arquitectònic i cultural no poden anar només a les costelles de l’ajuntament i de la Diputació.
La Generalitat de Catalunya forma part del Consorci del Gran Teatre del Liceu des del 17 de desembre de 1980. Fa més de 40 anys que el president de torn l’encapçala. També hi són l’ajuntament i la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura. Al Liceu sí, al Fortuny no? Costa d’entendre i més encara d’acceptar.
La Generalitat forma part del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco i el presideix. Hi són ajuntaments, diputació i ministeri de Cultura. Què s’ha de fer per convèncer el «govern de tothom» que el Teatre Fortuny està a Catalunya?
Ja entenc que aquest cas és singular perquè la propietat és privada, però segur que es poden trobar fórmules per invertir més diners públics en la conservació i millora d’un espai emblemàtic que té una llotja d’autoritats a la qual ningú renúncia anar per fer-s’hi la fotografia de rigor per penjar a les xarxes socials.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va venir a Reus el passat 13 de juny per inaugurar la nova sala immersiva del Gaudí Centre acompanyant a l’alcaldessa, Sandra Guaita. Vull creure que van tenir uns minuts per parlar de la situació del Fortuny. Esperem notícies.