David Forcada (Torelló, 1969) és consultor financer i té més de 50.000 seguidors a Instagram. A través d’aquesta eina, assessora i divulga sobre estalvis i inversions a particulars i empresaris. La forma planera i entenedora amb la qual ho fa contribueix plenament a la seva popularitat. Recentment, s’ha incorporat al seu projecte el també consultor financer Gerard Domínguez (Reus, 1969). Parlem amb tots dos de la nova etapa d’aquest projecte i d’alguns aspectes del món financer.
Expliqueu a què es deu la incorporació de Gerard Domínguez al projecte.
David Forcada – El Gerard i jo som companys de feina i compartim moltes idees sobre el món de la inversió. Ens coneixem de fa molt de temps, la nostra tasca és l’assessorament financer. Sempre busquem com fer arribar a la gent aquest servei, i una mica per casualitat va sorgir això de l’Instagram, on aquesta fórmula de pregunta i resposta ràpida, en menys d’un minut, ha enganxat. Això ens ha fet créixer el nombre de seguidors.
El Gerard sempre ha fet coses a les xarxes, ha fet formacions, i estem alineats en aquesta història. Per poder donar una mica més de cobertura i servei a aquesta demanda, hem acordat col·laborar i abastar el màxim nombre de respostes possible.
Gerard Domínguez – Hi ha hagut com una mena de «boom», perquè la gent té inquietuds financeres, però per manca de formació no són capaços d’arribar a conclusions, de manera que necessiten algú que tingui un criteri una mica objectiu i els pugui ajudar. També hi ha la necessitat de formar-se a poc a poc. Nosaltres els podem donar aquest servei, perquè puguin prendre decisions que els ajudin a millorar financerament.
Quins són els àmbits que abasta Forcada Consultors?
David Forcada – Bàsicament estem centrats en l’assessorament en inversió financera, és a dir, el món relatiu a la renda fixa, a la renda variable, tot aquest producte on la gent col·loca el seu estalvi. Som una alternativa a la gestió d’aquests estalvis amb un producte financer, però des d’un punt de vista més d’acompanyament i de formació perquè prenguin decisions informades, perquè puguin accedir als productes més eficients del mercat. Sobretot, són productes cotitzats en fons d’inversió, que n’hi ha molts al mercat. Oferim una porta d’entrada a tot aquest ventall de productes per gestionar l’estalvi en funció de les necessitats de cadascú.
Gerard Domínguez- Hi ha hagut un canvi profund en el sector financer, pel que fa tant al nombre d’oficines com a la manera de relacionar-se amb aquest sector. S’ha perdut una mica la referència. Llavors, el que busca molta gent és una persona, perquè necessiten una cara al darrere que els doni confiança i que, alhora, tingui un cert coneixement sobre les inquietuds que tenen per poder-los guiar en aquest llarg camí.
Les xarxes són el canal principal del servei que oferiu?
Gerard Domínguez – Sí, és la via d’entrada. Ens segueixen per Instagram o per altres xarxes, i a partir de les coses que hi publiquem els sorgeixen preguntes. Fem mentories per intentar explicar-los més de prop aquestes inquietuds, que els traduïm una miqueta.
David Forcada – També arribem a la gent a través d’entrevistes en mitjans digitals.
La vostra feina gira entorn de la confiança. Com heu construït aquestes relacions de confiança al llarg de la vostra carrera?
David Forcada – Vaig començar el 1999. Abans, el 1992, havia treballat en una caixa d’estalvis. És impossible treballar en aquest sector durant tants anys si realment no pots generar relacions de confiança i assessorar amb serietat i transparència absoluta.
Jo tinc clients des de l’any 2000. Quan vaig fer el canvi social, independent de GVC Gaesco, tots els clients que portava van continuar amb mi. Les relacions són a molt llarg termini.
Gerard Domínguez – Jo vaig entrar en un despatx que tenia al raval de Santa Anna la meva mare, Rosa Maria Martí, que venia del BBVA. Per tant, tinc clients de fa més de cinquanta anys. Quan m’hi vaig incorporar, l’any 1999, després d’estar en una caixa, els clients van venir amb mi i des d’aleshores parlen amb mi. Quants clients d’entitats financeres poden dir que continuen parlant amb el mateix director després de tants anys?
Parlem amb fills de clients que ja no hi són, fills que han continuat en la línia que havíem tingut amb els pares. I terceres generacions, nets que ja comencen a fer plans d’estalvi a llarg termini i que ja venen amb una mica més de formació, perquè ho han vist a casa. En aquest sentit, és una feina que omple molt, perquè veus que tot allò que has anat treballant té continuïtat.
I, sobretot, ho feu d’una forma pròxima i planera.
Gerard Domínguez – És que el món financer té una terminologia molt tècnica i s’hi fan servir molts anglicismes. La gent té molta tendència a utilitzar expressions angleses, i a mi no m’agrada gens emprar-ne. A vegades no hi ha altre remei, però intentem traduir aquestes expressions, aquestes coses que han llegit moltes vegades a les xarxes o a internet i que no acaben d’entendre. Intentem fer aquesta explicació més planera, com dius tu.
David Forcada – Moltes vegades, per a aquests departaments de banca privada sembla que ven més dir tecnicismes al client, cosa que li pot fer la sensació que està en una elit. Nosaltres fem totalment el contrari d’això. Com més planerament expliquis les coses, millor arribes al client. En el tema financer el més important és que la persona sàpiga on té els diners posats.
Els bancs deixen de banda la funció d’assessorar els clients sobre què cal fer amb els diners. És així?
Gerard Domínguez – Jo penso que, més que deixar-ho de banda, hi ha una certa segmentació de la clientela, mitjançant la qual encaixes en un tipus de client determinat en funció del valor del patrimoni que portes a l’entitat. De vegades, no perquè tinguis més o menys diners tens més o menys formació; no està correlacionat necessàriament.
Intentem parlar de la mateixa manera amb la gent que té un patrimoni molt elevat que amb la que no l’hi té tant, perquè al final els productes que acaben adquirint són molt semblants. Moltes vegades, es comporten en funció de segons per quins paràmetres financers i econòmics passen, però al final és el mateix per a tothom. Avui dia la banca intenta segmentar, i nosaltres intentem aplanar.
Què en penseu, de la concentració de bancs que es produeix a l’Estat espanyol?
David Forcada – Jo vinc del teixit de les caixes d’estalvi, que feien una funció d’obra social que penso que era molt important. Aquesta funció de servei no és tan important com la rendibilitat, actualment. La concentració dels bancs afavoreix la voluntat de guanyar rendibilitat, i la segmentació a què feia referència el Gerard bàsicament és això: en funció dels fons que et gestionen i dels beneficis que els pot donar aquest patrimoni, fan una cosa o altra. Al final, això és anar reduint servei i donar espai al que tractem nosaltres actualment: obres un Instagram parlant de temes financers i genera molt d’interès, perquè són persones que estan òrfenes d’entitats bancàries, perquè s’han anat concentrant i han deixat buit tot aquest espai.
També és cert que, en paral·lel a això, tenim accés a moltes altres plataformes i a molta informació; per tant, sí que hi ha més capacitat de poder accedir a productes financers que abans. D’una banda, hi ha una reducció en forma de concentració en aquestes entitats, però, d’altra banda, també hi ha una democratització de l’accés al producte financer. Ara bé, cal formació per poder arribar a invertir lliurement en aquestes companyies.
Gerard Domínguez – Jo ho veig una mica igual, és a dir, per molt que tinguis més capacitat d’adquirir coses, si no saps el que s’ha d’adquirir i no ho entens, pots prendre mal. És com si tens accés a armes: alerta!, perquè si no tens formació de com les has d’utilitzar, et pots fer molt de mal. No és el mateix, però sí que per fer servir qualsevol producte financer primer necessites saber què has de fer amb aquest producte i per a què el vols, quins objectius tens. Moltes vegades, et poses en coses sense haver fet una anàlisi prèvia del que vols fer.
David Forcada – També tenim les consultes de validació, lligant amb això que diu el Gerard, en el sentit que hi ha gent que té inquietuds, s’ha format, fins i tot ha obert un compte en alguna plataforma, però li falta confirmació a la pregunta de si fa bé fent tal cosa o tal altra.
Gerard Domínguez – De vegades, algunes persones han començat un camí sense tenir gaire clar cap a on els portarà. Veuen que va bé, però no tenen del tot clar si realment és aquest l’objectiu al qual han d’arribar o no. Llavors, es tracta d’explicar una mica per on s’ha d’anar. Això és conduir el client, realment reafirmar-li allò que vol.
Tot depèn de les despeses que un tingui, però, per exemple, amb un sou de 1.500 euros es pot pensar a invertir?
Gerard Domínguez – Evidentment, necessites saber que les despeses que tens són diferents en funció d’on vius: no és el mateix guanyar 1.500 euros en un poble del Priorat que a Barcelona, perquè el cost de la vida és diferent. Depèn. Es pot fer? Jo crec que sempre s’ha d’intentar que una part dels teus ingressos vagin dedicats a l’estalvi. Ni que sigui una part petita, perquè no és el mateix una persona que guanya 1.500 euros, no té fills i encara viu a casa dels pares, que una altra que cobra el mateix sou però que té fills i s’ha independitzat. Cal fomentar l’hàbit d’anar estalviant des que es tenen ingressos.
David Forcada – Quan algú comença a treballar i encara viu a casa dels pares, sovint els seus primers sous no estan condicionats per grans despeses. Per experiència personal, com a pare de dues filles, recomano obrir un compte per gestionar el seu pressupost i intentar estalviar cada mes, sempre en funció de les despeses personals. Per a aquells que no tenen càrregues fixes i tenen la major part de les despeses cobertes, adquirir aquest hàbit és fonamental.
Ara és un bon moment per invertir? En què?
Gerard Domínguez – Sempre és un bon moment per estalviar i invertir, sempre. El que t’has de plantejar és en quin horitzó temporal vols fer aquesta inversió perquè et doni els fruits que n’esperes. Tu no pots pretendre invertir demà i que et sigui igual en què. Si vols muntar una granja, necessites un temps de maduració. S’ha d’anar amb compte, perquè si el mercat ja està saturat i tu vols muntar una granja més, probablement no és el millor que pots fer. Hauràs de buscar un altre segment que no estigui tan explotat. Però sempre és un bon moment per plantejar-te un estalvi i una inversió.
David Forcada – El millor moment era ahir, i el segon millor moment és avui. Però, evidentment, sí que s’ha de vigilar. Lligant amb el que comentava el Gerard, també s’ha d’estar atent a no pagar preus irracionals pels actius. Això, mirant una mica els historials, ho pots detectar, i senzillament has d’evitar aquest error, és a dir, no entrar en coses que estan exagerades, no entrar en bombolles. Hi ha molts actius en cada moment per poder invertir. Mira, fixa-t’hi: l’any 2000 hi va haver la bombolla de les .com. Si haguessis invertit en petites empreses, no hauries patit cap pèrdua. Sempre hi ha actius que són òptims per a la inversió.
Gerard Domínguez – Probablement, ara també hi ha una bombolla amb el tema de la intel·ligència artificial, però fins que no peta no veus que és una bombolla. Tanmateix, és bastant probable, perquè té unes característiques molt semblants al que va passar el 2000 amb les .com. És més important no cometre errors que no pas encertar-la sempre.
Sobre les criptomonedes, què n’opineu?
Gerard Domínguez – Jo prefereixo parlar de criptoactius, no de criptomonedes. Una moneda ha de ser estable. La gent inverteix en criptomonedes perquè no són estables, sinó que tenen molta volatilitat. És més aviat un actiu, perquè una moneda té estabilitat; si no, no la pots utilitzar per fer intercanvi. Per invertir en qualsevol tipus de criptoactiu has de tenir una mica de coneixement del que pot valer. Jo no soc capaç de saber quant pot valer segons quina mena de criptoactiu.
Penso que la tecnologia que hi ha al darrere és molt interessant i pot representar un abans i un després, però això no vol dir que hi pugui entrar sense tenir una idea del que val. Si no saps el que val, vigila, perquè si et va bé molt bé, perfecte, però si no, no sabràs què has de fer amb aquell bé.
David Forcada – La criptomoneda és un mitjà de pagament que no genera rendiment; per tant, és un actiu dels que s’anomenen reserva de valor: el seu preu depèn de l’oferta i de la demanda. Hi ha tipus d’actius dels quals pots establir quina és l’oferta i la demanda, i amb això, intuir-ne un valor. En els criptoactius és molt difícil. Per exemple, en el cas del bitcoin saps que hi ha una oferta limitada a l’any i, segons la projecció de demanda que tu creus que pot tenir, li pots assignar un preu, però és totalment irreal i imprevisible. Són uns actius que si em diuen que valen 600.000 euros, m’ho creuré, però si em diuen que se’n van als 1.000, també m’ho puc creure.
Voleu afegir alguna cosa?
Gerard Domínguez – Crec que el fet que la gent tingui interès en el món de les finances és un pas endavant, i que hi pugui accedir amb nosaltres fa que se’ns hagi obert a tots un nou ventall, tant des del punt de vista d’inversors com d’assessors. Penso que és interessant i que ho hem d’aprofitar, perquè val la pena que la gent entengui les coses i les pensi abans de fer-les. En això els podem ajudar.
David Forcada – S’ha obert una escletxa per poder fer el pas cap a aquest món d’una manera planera i així, millorar la informació i l’educació financera de la gent. Es tracta de mirar la manera de poder fer créixer tot això per poder donar cobertura a totes les inquietuds que hi ha.
David, Gerard, moltes gràcies a tots dos per ser avui aquí.