La prospecció geofísica al carrer de Jacint Barrau no ha detectat cap indici del pou de l’antiga fàbrica de Pich Aguilera a les zones analitzades i prospectades. Amb aquests resultats, la Generalitat i l’Ajuntament de Reus descarten, per ara, una intervenció arqueològica. Els treballs van ser duts a terme el 31 de març per la Direcció General de Memòria Democràtica, amb la col·laboració del consistori i de l’Institut Baix Camp. L’objectiu era localitzar l’indret exacte on diverses fonts situen possibles restes de víctimes de la repressió franquista.
L’actuació dona resposta al compromís adquirit per la Generalitat amb l’Ajuntament de verificar dues possibles ubicacions plantejades al desembre per l’Arxiu Municipal. Les hipòtesis les situaven al carrer de Jacint Barrau i s’han analitzat amb tècniques no invasives. La manca d’evidències i la complexitat de l’entorn, amb serveis urbans i equipaments propers, han portat a descartar de moment l’excavació de l’espai.
Tot i això, la Generalitat i l’Ajuntament mantenen el compromís de restar atents a l’aparició de nous indicis que permetin situar la fossa en altres punts, i de continuar la recerca amb aquest objectiu. Paral·lelament, es preveu senyalitzar l’espai per preservar la memòria dels fets.
Descripció de la prospecció
Els treballs han estat executats mitjançant tecnologia de georadar (o radar de penetració terrestre (GPR)), una tècnica que permet analitzar el subsòl a partir de l’emissió d’ones electromagnètiques. Aquestes ones, en topar amb materials de diferent densitat o composició, generen reflexos que, un cop interpretats, poden revelar la presència d’estructures subterrànies com canonades, cavitats o pous.
El conjunt de la intervenció no ha permès identificar cap estructura compatible amb el pou objecte de la recerca. La prospecció s’ha dut a terme a l’exterior, al carrer de Jacint Barrau, amb una superfície total de 410 m². S’han examinat els dos punts assenyalats per l’estudi documental: a banda i banda de l’edifici de l’Institut Baix Camp, a una distància de 16 metres entre ells. A més, s’ha intervingut en una franja del pati interior del centre educatiu, però on la presència d’estructures metàl·liques ha condicionat la qualitat de la resposta electromagnètica.
També s’ha intentat prospectar un antic carreró adjacent, actualment tapiat, però les condicions del terreny, amb vegetació abundant i restes d’obra, han impedit obtenir dades fiables per a la seva anàlisi.
La possible fossa del pou de Pich Aguilera
L’any 2001, Antoni Batlle i Mas, veí de Reus, va deixar constància de l’existència d’una possible fossa comuna en un pou situat entre l’antiga Escola del Treball i la fàbrica de teixits Pich Aguilera, darrere de l’antic Hospital de Sant Joan, al carrer de Jacint Barrau. Segons el seu testimoni, l’any 1951 un parent seu va baixar al pou per fer-hi treballs de comprovació de l’estat freàtic i hi va descobrir un amuntegament de desenes de cossos. Davant d’aquests fets, les autoritats de la fàbrica haurien ordenat tapiar el pou.
La hipòtesi més plausible és que els cossos que hi podria haver al pou corresponguin a víctimes de la repressió franquista a Reus durant els primers mesos de la postguerra. Les tropes franquistes van entrar a la ciutat el 15 de gener de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, en el marc de l’ofensiva final sobre Catalunya. Les noves autoritats van iniciar un procés repressiu que va culminar amb la instal·lació d’un camp de concentració de presoners de guerra a l’edifici de l’Escola del Treball i a dos pavellons contigus. Alguns dels presoners hi haurien mort a causa dels maltractaments i les dures condicions de reclusió, i haurien estat abocats al pou.
La possible fossa es troba documentada al Mapa de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista, publicat en línia al Banc de la Memòria Democràtica.