Ja es poden consultar digitalitzades les 215 capçaleres de la premsa històrica publicada a Reus, gairebé 350.000 pàgines. Després d’un procés que va començar l’any 2022, ja s’hi poden trobar a l’hemeroteca de la pàgina web de les Biblioteques Municipal. L’objectiu de la digitalització dels documents va més enllà de l’àmbit acadèmic, ja que generen també curiositat local i social, motiu pel qual es posen a l’abast de tota la ciutadania.
Tal com ha indicat el regidor de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, després de Barcelona, Reus és la ciutat catalana que més publicacions periòdiques va publicar entre finals del segle XIX i principis del XX, les quals ofereixen registres ideològics i temàtics que expliquen l’ebullició social del moment, tant a Reus com a la seva àrea d’influència. La primera de les capçaleres que es pot consultar, ‘Periódico político y mercantil de la villa de Reus, data del 1813. També es poden trobar altres com ‘El Diari de Reus’, ‘Lo Somatent: diari regionalista’, ‘El Reusense’, ‘L’Àlbum Euterpe’ o ‘Puericultura’.
Segons han apuntat, pràcticament tot el fons procedent de l’hemeroteca històrica està totalment digitalitzat, només hauran quedat algunes publicacions ja presents en altres repositoris que restaven excloses de la convocatòria de l’any passat.
Es programaran visites didàctiques (‘Engeguem rotatives’) a les biblioteques als estudiants de Batxillerat per donar a conèixer aquest fons, el qual permet un temps de localització més reduït, ofereix una accessibilitat més directa que la consulta presencial i en paper, i la digitalització del qual ha suposat una inversió de 57.500 euros. Aquest procés, juntament amb altres projectes com l’organització dels premis literaris ‘Diré el que em fuig’, la commemoració de l’Any Joan Ferraté i el desenvolupament del Pla Municipal de Lectura, han comptat amb finançament de la Generalitat de Catalunya.
Daniel Recasens ha aprofitat per detallar el balanç de l’any 2024 -respecte al 2023- a les Biblioteques Municipals de Reus, any en què els serveis d’ambdós equipaments (Biblioteca Central Xavier Amorós i Biblioteca Pere Anguera) han arribat a 35.000 persones, hi ha hagut un increment del 6% dels usuaris a la Biblioteca Central Xavier Amorós i el préstec d’ambdues biblioteques, sumat a l’interbibliotecari, han viscut un augment del 8,5%.
Durant el darrer any, per dur a terme les diverses activitats a les biblioteques s’ha invertit gairebé 160.000 euros:
Línia 1 del Pla d’Acció Municipal. Les persones al centre. És on les Biblioteques Municipals concentren el màxim nombre d’usuaris (57%) i el 60% del pressupost.
Línia 2. Ciència i innovació i creixement econòmic. Es poden fer inversions en l’àmbit de la digitalització i l’accés a les tecnologies, com ho mostra el gran nombre d’usuaris (el 42 % del total) i el 39% del pressupost. Un element que ha donat molta visibilitat és l’aportació a les Jornades Internacionals de Biblioteques IFLA celebrades a Barcelona el mes d’octubre, amb el lema ‘Cultura, Coneixement i Comunitat’, presentant el programa per a la sostenibilitat ‘Biblioteques pel futur: Fem consciència!! el compte enrere ha començat’.
Línia 3. Ciutat verda i sostenible. És una línia en què es volen proposar noves iniciatives i afegir-se en els grans projectes estratègics de ciutat com són el Pla de Refugis Climàtics i sobretot RenatuReus.