Reus disposa de 55 horts urbans després de la posada en marxa de les noves parcel·les del carrer d’Astorga, un projecte que reforça l’aposta municipal per la renaturalització, l’agricultura ecològica i la creació d’espais comunitaris. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha inaugurat aquest dimarts els nous espais en el marc del projecte RENATUReus.
Els dinou nous horts del carrer d’Astorga amplien l’oferta existent a la ciutat, que fins ara comptava amb 28 parcel·les als barris de Sol i Vista i Immaculada i vuit al barri Gaudí. Amb aquesta incorporació, la ciutat suma un total de 55 horts urbans destinats a fomentar el cultiu ecològic i la convivència veïnal.
L’Ajuntament publicarà pròximament la licitació perquè la ciutadania pugui optar a cultivar aquestes parcel·les, tot i que també se’n reservaran per a accions comunitàries amb entitats. En concret, 49 horts seran per a ús ciutadà i sis per a entitats. Dels nous espais del carrer d’Astorga, setze es destinaran a la ciutadania i tres a projectes comunitaris.
El model d’horts defineix un espai de cultiu ecològic basat en pràctiques sostenibles, sense l’ús de productes químics ni pesticides, amb un consum mínim d’aigua i sense llavors modificades genèticament. Els horts del carrer Astorga s’han dissenyat seguint el sistema de plantació en crestall, que permet obtenir una alta productivitat amb un manteniment reduït.
Les parcel·les s’organitzen en parades d’1,5 metres d’amplada per 6 de llargada i cada persona usuària disposarà de quatre peces de terra. La plantació es farà per famílies de cultius, amb un sistema de rotació de quatre anys que afavoreix el rendiment i el control de plagues. Cada crestall incorpora una cobertura de compost orgànic que no s’ha de remoure, amb peces ceràmiques per facilitar la mobilitat i evitar trepitjar la terra.
El compost utilitzat prové de fem de granja i restes vegetals, materials rics en matèria orgànica que permeten augmentar la densitat de plantació respecte a un hort ecològic convencional. Aquesta metodologia contribueix a millorar la fertilitat del sòl i la sostenibilitat del cultiu.
El projecte també té una clara vocació comunitària. Per aquest motiu, el recinte incorpora un espai de descans i trobada amb zones d’ombra, vegetació i un lavabo adaptat. A més, s’ha treballat la naturalització de l’entorn amb una tanca vegetal arbustiva de baixes necessitats hídriques, arbres de fulla caduca per generar ombra i la preparació del terreny amb terres adequades per a la plantació.
El disseny inclou també equipaments per al reg, el tractament de restes vegetals, així com la preinstal·lació d’enllumenat i clavegueram, amb l’objectiu de crear un espai fresc, confortable i sostenible.