L'estació depuradora d'aigües residuals de Reus acollirà la planta solar fotovoltaica més gran de la ciutat, amb un total de 1440 plaques solars instal·lades en una superfície de 5.242 m². Segons l'alcalde, Carles Pellicer, "aquest projecte suposarà un gran estalvi en la factura elèctrica".
Quant al rendiment energètic, es preveu que la producció màxima sigui d'1.013.800 kWh/any. El consum anual de l'estació, de mitjana, és de 3.064.924 kWh/any. Per tant, s'espera que la planta solar en cobreixi un 33%. La previsió és que les obres s'iniciïn abans de finals de 2022, i que s'acabin a principis de l'any vinent. A partir del dia d'avui, passaran dos mesos fins a la licitació i adjudicació del projecte i quatre mesos d'obres.
La planta ja tenia cobert un 33% de l'energia amb biogàs
El gerent d'Aigües de Reus, Joan Carles Ferraté, ha indicat que "la planta ja tenia un altre 33% de consum cobert a causa de la trigeneració". A hores d'ara, l'estació produeix gairebé un milió de metres cúbics de biogàs. El biogàs té un percentatge elevat de metà que es crema i es converteix en energia elèctrica. En conseqüència, permet generar un milió de kWh/any.
En aquesta línia, s'han iniciat els estudis per a la implementació de processos de codigestió en els digestors de l'estació, amb l'objectiu d'augmentar la producció de biogàs i d'energia elèctrica. El cost anual de l'energia de la planta està al voltant dels 500.000 euros.
El projecte està cofinançat per l'Agència Catalana de l'Aigua
Pel que fa a la potència màxima dels panells, serà de 640,8 kWh. Les plaques es dividiran en diferents zones. 1.152 mòduls se situaran en una zona de descampat pròxima a l'estació, amb un magatzem que n'acollirà 40, com l'edifici Bufants. 120 es col·locaran a l'edifici Filtres-premsa, mentre que el de control i el de manteniment en tindran 28 cadascun. En darrer lloc, l'edifici Taller tindrà 32 mòduls. La vicealcaldessa, Noemí Llauradó, ha expressat la seva satisfacció "perquè, durant aquest mandat, s'ha fet un pas de gegant en la creació d'una empresa com Reus Energia, i també d'altres iniciatives, com aquesta, que ajuden a multiplicar la capacitat de generar energia verda".
El projecte compta amb un pressupost de 684.676 euros i estarà cofinançat amb l'Agència Catalana de l'Aigua. Aigües de Reus hi aportarà 118.828 euros, el cost corresponent a l'IVA no deduïble. Pellicer també ha valorat la tasca feta fins al moment. En paraules del batlle, "la ciutat de Reus és la setena ciutat catalana, i la primera de la demarcació, que més energia d'autoconsum genera, segons el rànquing de l'Institut Català d'Energia".
Preocupació per la situació, però sense perill de sequera
Ferraté ha lamentat la manca de pluja: "La reserva dels embassaments està a mínims, per tant, hem de rescabalar aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona, ja fa mesos que som així". No obstant això, ha destacat positivament que el riu Ebre encara estigui en una bona situació: "No es preveu, a curt termini, tenir activació de sequera, a conseqüència de la disponibilitat del Consorci". Però ha puntualitzat el sobrecost que té aquesta aigua: "És un passiu, i no només això, ja que el cost de manteniment i explotació dels embassaments es manté tot i no tenir aigua".
L'estafa a Aigües de Reus
Alcalde, vicealcaldessa i gerent han confirmat que l'estafa informàtica de 56.000 euros es va produir l'any 2019: "De seguida que ens en vam adonar, vam fer la denúncia i ara s'hauran de posar més filtres", ha remarcat Pellicer. S'ha confirmat que ha estat l'única branca de l'Ajuntament afectada. Així i tot, no s'han volgut donar més detalls en tant que el cas continua judicialitzat.