Súper Gegant edita ‘Fos a Negre’, el nou senzill de la banda que arriba dos anys després del seu tercer disc. Un retorn amb un aire d’excepcionalitat i expectativa, que dona el tret de sortida a una nova trilogia de senzills. Durant la primavera de 2025, Súper Gegant va enregistrar quatre cançons produïdes per la mateixa banda als Llimac Estudis de Valls, sota els controls de German Rull (Murmur, Popsy Pop, Don Simón y Telefunken…). Es tracta del primer pas d’una ronda d’enregistraments que completaran, a l’octubre d’enguany, als estudis Ultramarinos Costa Brava de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Aquestes sessions d’estudi derivaran en una trilogia de senzills, cadascun amb la seva cara B, que s’editaran en format digital durant l’últim trimestre de l’any, de la mà d’Indian Runners, el segell que ha publicat tots els treballs de la banda.
El primer llançament, ‘Fos a negre’, és una cançó amb els aires genuïnament pop característics de la banda. Un viatge musical cap a l’ombra interior que s’amaga rere la calma aparent. Retrata aquell instant en què, fins i tot quan tot sembla estable, emergeix la nostra faceta més incòmoda: la que intentem silenciar, però que, inevitablement, acaba trencant l’equilibri i arrossegant-nos fora de control.
La cara B serà ‘Al final del carrer’, una revisió d’una cançó que ja formava part del seu segon disc, ‘Una casa als aiguamolls’ (2019). En aquesta ocasió, el grup ha volgut enregistrar-la de nou, per donar-li un toc més proper a la versió que ha anat evolucionant en directe i que, amb els anys, ha adquirit una personalitat més crua.
El projecte va néixer a finals del 2008 després que Claudi Herreros (veu i guitarra), Miquel Bernis (veu i baix) i Marcel Mercadé (bateria) es trobessin i comencessin a assajar al Barri de Gràcia de Barcelona. El seu so combina guitarres amb distorsions, reverbs, ecos i delays, envoltant melodies pop, sintetitzadors i hammonds. Entre les seves influències hi ha The Velvet Underground, The Radio Dept. i Yo La Tengo, entre d’altres.
Súper Gegant va debutar el 2013 amb l’EP ‘Súper Gegant’, un primer tast d’algunes de les cançons que després es van incloure en el seu disc de debut ‘Camina i oblida’ (2013). Un treball que el 2014 va fer que fossin reconeguts amb el Premi Enderrock al Grup revelació de l’any segons la crítica. Sis anys més tard van editar el seu segon disc ‘Una casa als aiguamolls’ (2019), després el senzill ‘Algú altre’ (2021) i, finalment, ‘Cap mal’ (2023), el seu darrer llarga durada fins ara.
Han actuat en escenaris com el Primavera Sound, Festival Vida, PopArb, Faraday, i altres festivals i sales catalanes com Festival Terrer, Altacústic, Heliogàbal i Medusa Fest.
Tot i que són arrelats al Baix Camp i al Baix Llobregat, i que des de la pandèmia ja no viuen a la mateixa ciutat, continuen mantenint el vincle de sempre: anar al local d’assaig quan poden i passar-hi hores parlant més aviat poc i tocant molt.