De tant en tant, passava una nau: fins després, Franco
El Mar Tirreno ens rebia amb la seva immensitat. Estàvem asseguts en una banca de pedra que regnava en un patí d'un palauet àrab que ell havia comprat anys enrere. La nostra posició era privilegiada, encisats veient aquell mantell d'aigua calma mentre el sol fugia i la foscor es menjava el cel blavós. De tant […]