A veure si farem riure
Tant de bo que, a la publicació d’aquest article, part del seu sentit ja hagi perdut raó de ser, però com a reflexió del que ens toca viure no crec que sobri. Després d’aquella tarda del dia 27 d’octubre del 2017, en què una munió de gent il·lusionada va sortir als carrers i places per, […]
Sí, senyors… igual, però més
El 16 de desembre d’aquell maleït 2017, qui després seria nomenat com el més alt diplomàtic de la UE va sentenciar: «Cal desinfectar; aquest és un país malalt». Doncs pensat i fet. Surt el president del govern central, tot vanagloriant-se de destituir el president de la Generalitat, i donant per acabat el Govern, convocant unes […]
Terra cremada
En temps de la Guerra Civil, Antonio Machado ja va reflectir una evidència que es veia amb el seu poema ‘Españolito’, del que em permeto transcriure’n una part: «Ya hay un español que quiere vivir y a vivir empieza, entre una España que muere y otra que bosteza. Españolito que vienes al mundo te guarde […]
Quan la mentida es vesteix de veritat
Per les audiències dels mitjans sembla ser que a la majoria els agrada viure enganyats amb les mentides que, a base de repetir-les, adquireixen l’aparença de veritats. Si més no, un sector més que abundant a Espanya. Això sí, tot plegat ben revestit d’entreteniment fàcil i superflu. I, realment, és ben trist que en un […]
És el que hi ha
No és bon senyal ni motiu de satisfacció veure el que hauria de ser més normal, com unes imatges històriques a recordar; però és que venim d’on venim i som on som. Una bona meitat de la ciutadania de Catalunya, a hores d’ara, vol palpar fets, realitats. Ja són massa cops que s’ha vist frustrada […]
Qui ho havia de dir
Gràcies al vergonyant preu que Catalunya (les seves institucions, els seus representants polítics i la ciutadania en general) ha de pagar per existir, l’Estat té l’oportunitat d’acceptar el problema polític (o sigui, d’Estat) que té per solucionar. D’explicar bé la diversitat de sentiments, de cultures, de llengües que el conforma, fins que s’interioritzi que això […]
Parlem de nacionalismes, doncs
Tot fa la impressió que Espanya es mou entre una ‘subEspanya castissa’ i una ‘subEspanya ‘canyí», amb seu social a Madrid. Atenent la seva composició real, és impossible que tothom es pugui sentir a gust amb aquest nacionalisme, tret de qui en treu profit. És un nacionalisme que, a diferència del català, que és inclusiu […]