A menys d’un any per a les pròximes eleccions municipals, a Reusdigital.cat entrevistem la cap de l’oposició a l’Ajuntament de Reus, Teresa Pallarès (Junts per Reus), per conèixer la seva visió sobre l’estat actual del municipi i la definició de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona, el camí que està seguint el seu partit a nivell nacional i estatal i el previsible auge d’Aliança Catalana, entre altres.
Fem la mirada enrere: després de dotze anys al capdavant del govern Junts per Reus, en quin estat es trobava la ciutat el juny de 2023?
Quan es va acabar el darrer mandat de Carles Pellicer, hi havia projectes d’habitatge importants sobre la taula, com la promoció a Mas Iglésias o l’Antiga Hispània (l’actual Complex Riera), i d’altres programats com la remodelació del carrer Ample.
Quan Pellicer va accedir a l’alcaldia l’any 2011, l’ajuntament estava intervingut, no es podia comprar res sense prèvia autorització. Hi va haver molta feina per recuperar un ajuntament que sortia d’un període d’endeutament important. També va coincidir amb l’esclat del Procés i de la pandèmia de la Covid-19.
I ara, com està Reus?
Tenim un ajuntament que no gestiona, un govern de desgovern, de departaments estands sense coordinació. A la nostra manera d’entendre, el govern no ofereix una mirada llarga: no hi ha planificació. Reus és una ciutat amb un gran potencial, ella mateixa té força per tirar endavant, però necessita un rumb.
Sovint dieu que hi manca un «projecte de ciutat».
Algú s’ha d’asseure d’una vegada a veure cap a on anem. Es va dir que cap a la dècada de 2040 es preveu que hi hagi a Reus uns 150.000 habitants. Com serà aquesta ciutat? Com planifiquem les infraestructures? Quina és la línia de futur per a un municipi que ha liderat el comerç tota la vida?
Tot plegat, afecta també a l’organització interna de l’ajuntament. Fa falta un pla estratègic amb projectes il·lusionants que garanteixin uns equips motivats.
Què podria destacar positiu del mandat actual?
M’agradaria poder fer-ho. Hem fet propostes per ajudar en temes de comerç, seguretat o planificació urbanística, per exemple. Jo voldria ser partícip de les coses positives, però em costa molt veure-les, i em dol profundament. Això no és un tema ni de color polític ni de govern: la ciutat necessita recuperar l’orgull i l’ànima del reusenquisme.
Com valora els passos que s’estan seguint per a la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona?
Jo crec que estan conformant una àrea metropolitana a imatge de la de Barcelona i la nostra realitat és completament diferent. Han volgut fer una segona àrea metropolitana i no som segones parts de res ni de ningu. No veig l’encaix amb el territori.
Reus hauria de tenir un paper més preponderant, no només pel creixement demogràfic, sinó pel lideratge de la ciutat en molts àmbits. I és que quan Tarragona anuncia que vol l’estació intermodal, gairebé ens la prenen, per dir-ho d’alguna manera.
De nou, alcaldable. Amb quin esperit afronta les pròximes eleccions municipals?
Amb ganes de portar canvi i transformació a la ciutat. He superat un període complicat, l’única barrera que tenia per saber què fer a futur. Ara de salut estic bé, tinc moltes forces.
Som un partit amb tradició de govern. Crec que Reus necessita una manera de planificar diferent, seguint la manera com treballa Junts, amb rigor, compromís i responsabilitat.
Es preveu alguna cara nova o cares noves als primers llocs de la llista de Junts per Reus?
Encara és molt aviat per parlar d’això. El partit va acceptar la meva candidatura i ara treballem a futur.
Les cares són importants, però el primordial és el projecte i tenir persones preparades per gestionar diners públics i la vida diària i quotidiana de la gent.
Us presenteu com l’única alternativa de govern «viable». Com veu a la resta de l’oposició?
Tothom fa la feina que pot i com pot. Estar a l’oposició implica que hem de tenir altres feines. Nosaltres som el principal partit de l’oposició, i no tan sols per la grandària (cinc regidors).
Què ha après d’aquests tres anys a l’oposició?
En aquesta vida s’apren de tot i cada dia. La decepció inicial va ser dura, no ho amago, ja que pensàvem que teníem opció d’entrar a govern.
A l’oposició aprens que el dia a dia de la gent és complicat. No tenim el dia a dia de govenar i la gent se’ns apropa per dir-nos les coses que no els va bé. Ens dol no veure el model de ciutat que volem i que Reus hauria de ser.
És molt dur estar a l’oposició perquè veus coses que podries fer d’una altra manera i no pots fer-ho perque no tens les eines. La nostra oposició no ha estat frontal, contra el govern, sinó que hem intentat estirar-li la mà.
A què creu que es deu el previsible auge d’Aliança Catalana, la seva probable irrupció al ple de l’ajuntament?
La corrupció d’uns i d’altres, tot el que està passant a Madrid, per exemple, provoca que tinguin força projectes nous. Hi ha una decepció envers la política.
La gent vol solucionar els seu problemes quotidians, decidirà què vol fer amb el seu vot i és prou intel·ligent per conèixer les alternatives i decidir el millor que sigui per a Reus.
D’on provindrà el vot d’Aliança Catalana?
Hi ha alguns partits que tenen un fort interès a assenyalar-nos, això és obvi. Fem nosa i molts volen atacar tant com poden i tenen eines de poder que nosaltres no tenim. En el moment que surten altres partits, els vots es reparteixen, els votants són els que són.
Junts som un partit que estem creant alternatives, a Reus, a la Generalitat de Catalunya i a Madrid. Hem frenat decisions a Madrid i potser tindrem eleccions generals més aviat que tard.
Precisament de Madrid, del govern de Pedro Sánchez, volia parlar. Quin camí està seguint Junts?
Ho hem deixat molt clar. Hi ha la via Starmer: que Pedro Sánchez faci un pas al costat, que el PSOE proposi un altre candidat o candidata per presidir el govern espanyol que compleixi amb els acords pendents amb Junts. No tirarem endavant una moció de censura, no sabem ni el candidat, però sí volem que es retiri.
Junts va donar els seus set vots per a la investidura i una sèrie de compliments. Molta gent s’equivoca. En el moment que Sánchez no compleix amb Junts es trenquen les negociacions. No s’ha pactat res de nou. S’ha dit molt clar que a cost 0 no pactem res. La nostra manera de fer des de Madrid és treballar, treballar i treballar per Catalunya.
Tenim moltes coses pendents. Per exemple, el 16 de juliol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea farà públiques les primeres sentències sobre la compatibilitat de la llei d’amnistia espanyola amb el dret de la UE. La llei d’ocupacions està frenada i la de multireincidència portava a un calaix dos anys.
Aquest Sant Pere, la plaça del Mercadal es va omplir d’estelades i crits per la independència. En quin estat de salut es troba l’independentisme?
La gent ha entès que hi ha una alternativa possible i que el 155 ens està adormint. Si algú es creia que aquesta anestesia estava sent efectiva, el dia de Sant Pere vam comprovar que no. Jo estava adalt al balcó cantant Els Segadors.