L’Arquebisbat de Tarragona ha ordenat que es retiri la bandera estelada del campanar de l’església de Santa Maria Major de Prades. Hi era des del 2012 i fins aquest mes de juliol no ha fet nosa. El pas de la tolerància i el respecte a la llibertat d’expressió cap a la censura l’ha provocat alguna denúncia. No sabem si anònima o amb nom i cognoms. Estic segur que la queixa l’ha formulat algun pixapins de la ciutat escandalitzat per l’ensenya del clam d’independència de Catalunya. No sé si és parent o conegut d’aquells que el 2017 cridaven «A por ellos» per motivar als destacaments de la Guàrdia Civil que van venir a evitar el referèndum i de pas a estomacar-nos. La força va aconseguir el segon objectiu i la tebior de la política nacional i l’incandescent de l’estatal el segon. Vam votar, però encara esperem els efectes. De moment judicis, sentències, presó, amnisties a mitges i una Generalitat educadament autonomista.
En qualsevol cas no em fa tanta pena la queixa per l’estelada del campanar de Prades com la baixada de pantalons de l’Arquebisbat amb el pobre argument d’evitar tensions a la comunitat parroquial. Quina comunitat? La de Prades, el Baix Camp, el Camp de Tarragona, Catalunya, Espanya o la mundial? Tretze anys de respecte a la discrepància ideològica han saltat pels aires en un exercici de cinisme institucional. La debatuda i criticada Transició sembla no haver arribat a la cúria catòlica que encara ha de demanar perdó o disculpar-se pel suport a la dictadura de Franco a qui treien de les esglésies sota pal·li. Les vergonyoses imatges del No-do encara els persegueixen. No soc creient religiós, però admiro la ingent feina de suport als més necessitats que fa la infanteria de l’església catòlica. A Reus en tenim casos, alguns tan exemplars com els de Càritas o la Fundació Mossèn Frederic Bara. Però la infanteria va per un cantó mentre els capitans i generals van per un altre. L’Arquebisbat de Tarragona no s’escapa de la temptació corporativa de la jerarquia eclesiàstica.
L’any 2021 vaig tenir l’oportunitat de viure de prop les negociacions entre l’Ajuntament de Reus i l’Arquebisbat per trobar una sortida a l’edifici de l’antic Centre Catòlic del carrer de la Presó que el col·lectiu teatral Bravium havia anat mantenint malgrat el desinterès dels qui eren i són propietaris del casalot. L’Arquebisbat, amb nocturnitat i traïdoria, informa els teatreros que tancaran la casa per presumptes problemes arquitectònics. Van ser el prior d’aleshores i l’alcalde Carles Pellicer els qui van teixir una complicitat per desllorigar l’embolic i assegurar el futur de la casa i de la seu del col·lectiu del Bravium. Després d’un llarg estira-i-arronsa, deixant amb el cul a l’aire al prior, es va tancar l’acord que donarà un nou espai cultural a la ciutat de titularitat municipal pagat amb diners públics i permetrà que el Bravium torni a casa. El president, Ferran Figuerola, ho explicava amb més coneixement de causa el 4 d’abril de 2023 en un article publicat a Reus Digital.
La primera proposta de l’Arquebisbat va ser inacceptable per les pretensions econòmiques i les intencions censuradores sobre la futura programació cultural que s’hi desenvolupés. L’Ajuntament es va plantar i l’Arquebisbat va recular. I malgrat tot, el negoci no li haurà sortit malament perquè d’aquí a cinquanta anys recuperarà un casal remodelat que als contribuents ens haurà costat prop de 3 milions d’euros. Primer amb el Centre Catòlic i ara amb l’estelada de Prades es confirma la famosa frase del Quixot de «con la iglesia hemos topado». El diàleg entre Don Quixot i Sancho Panza que va escriure Miguel de Cervantes el 1605 recupera sentit més de quatre segles després. És una llàstima que l’autoritat eclesiàstica continuï posant obstacles i impediments per al seu encaix en una societat que ha canviat radicalment en la defensa dels drets i els valors humans que la ultradreta torna a posar en risc.
Des del màxim respecte als creients, em sembla que és un error que allunya la institució de la llibertat, el diàleg i la convivència. Però no passa res. Penjarem l’estelada en un altre indret i ens mostrarem tolerants quan es tracti de casos com el del Centre Catòlic que donarà un excel·lent servei públic sense demanar partida de naixement als usuaris. Mentre alguns es tanquen dins la closca per a sobreviure, d’altres ens obrim per buscar plegats un millor futur. Bon estiu. Ens retrobarem al setembre.