Recupero de nou una associació entre músics de diferents cultures, que gairebé sempre és enriquidor i ens sorprèn gratament. Aquest cap de setmana us presento el treball entre Sekou Kouyaté, un jove guineà mestre de la kora, i Joe Driscoll, un músic i cantant raper de Syracuse (EUA). L’associació entre ells va sorgir el 2012 gairebé per casualitat, quan es van conèixer al festival Nuits Métis de Marsella (França) en una sessió improvisada. Finalment, van acabar formant una banda, un quartet, van actuar en més llocs i van gravar el primer disc, ‘Faya’, el 2014. L’entesa entre tots dos perduraria: el 2016 van gravar un segon disc anomenat ‘Monistic Theory’, sense deixar de banda les actuacions en molts festivals.
Joe Driscoll va créixer submergit en la cultura hip-hop i el reggae. Es va formar musicalment a Brooklyn (Nova York, EUA) i actualment resideix a Bristol (Anglaterra). Ha format part del col·lectiu One Taste i de Portico Quartet, i entre els seus àlbums recomanables hi ha ‘Mixtape Champs’ (2010).
A Sekou Kouyaté l’anomenen el «Jimi Hendrix de la kora» per la destresa amb què toca aquest instrument de 21 cordes tradicional de l’Àfrica occidental i els efectes que hi executa. Li atribueixen la invenció de la kora elèctrica. Kouyaté ha format part de Ba Cissoko, la formació del seu cosí, i del grup Sekou Kouyaté Experience, acompanyat de músics eslovens.
Junts, Driscoll i Kouyaté associen estils com ara el hip-hop, el funk, el rock i el reggae amb ritmes africans. Un exemple és el reggae de la cançó del vídeo, titulada «Wonamati», inclosa en el disc ‘Faya’, que combina diàlegs de tots dos en anglès i susu que reflecteixen, com ho fa la música, la bona sintonia que tenen. És molt cert que la música és el llenguatge comú que ens iguala a tots i totes, independentment d’on vinguem i de la nostra situació.
Bon cap de setmana!