Obro el programa d'actes nadalencs a Reus i llegeixo, amb sorpresa, que durant aquesta setmana la canalla de la nostra ciutat podrà lliurar les seves cartes a un personatge nascut de la tradició nadalenca en altres països: el Pare Noel.
Personatge aquest de qui fins i tot tenim una visió esbiaixada, la difosa per la marca Coca Cola, un home panxut de barba blanca vestit de vermell. Als països on realment és tradició vestia de verd i no era necessàriament panxut.
En canvi, els nostres infants no tindran l'oportunitat de fer el mateix amb els qui de tota la vida han convertit en realitat les seves il·lusions, ses Majestats els Reis d'Orient, fins al dia 30 de desembre, data en què arribaran els seus patges.
Té la cultura catalana una mena de complex d'inferioritat que la porta a adoptar les tradicions foranes? Primer el Halloween i ara el Pare Noel, arribarà cap d'Any i a vestir calces i calçotets vermells com els anglosaxons. Com ens passa amb la llengua quan canviem al castellà tot just creiem que ens adrecem a algú que ens sembla estranger.
No anem bé. Si volem conservar la nostra cultura, si volem continuar sent un poble més entre els altres pobles del món, cal escampar-hi la cultura de Catalunya i no adoptar la de fora. En altres paraules, cal universalitzar la cultura catalana i no catalanitzar la cultura forana. Potser no en som conscients, però estem iniciant i desenvolupant a poc a poc un procés de substitució de tot allò que conforma la nostra fesomia com a poble per tot el que ens importen d'altres terres.
Veurem els petits reusencs fent cagar el tió, per Nadal, o esperant-se per veure quins paquets ha deixat el Pare Noel al peu de l'arbre? Tenim una cultura meravellosa i plena de tradicions. No la deixem morir per substituir-la per altres.
Josep Lluís Rius és veí de Reus.