Tradicionalment, una de les mètriques més populars per mesurar l’impacte de les publicacions científiques es basa en les citacions que rep un document en un període determinat. Aquesta mètrica, però, per si sola pot portar a conclusions esbiaixades si no es tenen en compte altres paràmetres.
De fet, en algunes àrees l’indicador de citacions i d’impacte tendeix a ser més elevat que en d’altres per les característiques de la pròpia àrea pel que fa per exemple a la freqüència i el volum de publicacions. Un estudi publicat a la ‘Public Library of Science’ (PLOS) (organització sense ànim de lucre que treballa amb publicacions científiques d’accés obert) ha anat més enllà i ha elaborat un rànquing dels científics més influents del món agrupats en 22 camps científics i 176 subcamps tenint en compte indicadors de citació múltiples.
Es basa en diversos paràmetres, com ara el nombre d’articles, les citacions rebudes (amb o sense autocitacions), l’índex H, citacions en funció de la posició de l’autor en la signatura (autor únic, primer signant o darrer signant) o el nombre d’articles citats i introdueix un indicador compost que incorpora tots aquests paràmetres. Els resultats es mostren en dos llistats. D’una banda té en compte l’impacte de tota la carrera investigadora amb les citacions rebudes fins al 2019 i de l’altra, les citacions rebudes durant el 2019.
L’estudi, publicat per la revista ‘Plos Biology’, es basa en les dades de citacions recollides a Scopus i incorpora un total de 161.411 científics d’arreu del món, 2.767 d’institucions estatals i, d’aquests, 30 que pertanyen a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i que es troben entre el 2% dels científics més destacats del món en els seus subcamps.
Consulteu aquí el llistat dels 30 investigadors de la URV que formen part del rànquing.