Ara que molts observadors més doctes en política internacional que qui subscriu parlen de l’entrada en vigor de la «llei de la selva» arran dels recents esdeveniments que s’estan succeint en l’àmbit global, propiciats per l’histriònic president dels Estats Units, ens pot venir a la memòria la famosa locució llatina «homo homini lupus est«, que significa «l’home és un llop per a l’home», una frase que descriu la naturalesa depredadora i cruel que els humans poden mostrar envers els seus semblants, citada sovint per referir-se a conflictes, egoisme i la capacitat humana per a la crueltat.
Tot i que va ser popularitzada per filòsofs com Thomas Hobbes per descriure l’estat natural de l’home, les seves arrels es troben a Asinaria (la comèdia dels ases) de l’escriptor romà Plaute, que la va utilitzar per parlar de la desconfiança envers els desconeguts. Thomas Hobbes (ja al segle XVII) va emprar l’expressió per justificar la necessitat d’un Estat fort (el Leviatan) que, mitjançant un pacte social, controli l'»estat de natura» on impera la guerra de tots contra tots. I en el seu ús contemporani, el que ens interessa avui, descriu la crueltat en conflictes, la competència laboral ferotge, l’egoisme en les relacions o l’hostilitat a les xarxes socials, ressaltant la manca d’empatia humana.
No podem acusar el llop com a instigador del desastre internacional que estaria a punt de sorgir des que crèiem ja llunyana la II Guerra Mundial, essent precisament aquest mamífer carnívor altament intel·ligent i social, que viu en manades jeràrquiques i es comunica amb udols, grunyits i llenguatge corporal de la manera més natural. Tanmateix, la sort que ha corregut a causa del contacte amb els humans l’ha condemnat a una imatge marcada per mites de terror. No semblaria que Trump estigui essent humà amb el seu trastorn de personalitat histriònica, i sorprèn que tot l’enorme aparell polític i administratiu nord-americà que el sosté no sigui capaç de suggerir-li abolir aquesta llei selvàtica que ha decretat unilateralment i sense cap refredament democràtic. Certament som davant de «Trump, el llop de la democràcia». Si no és terror el que ens inspira el president Trump, el mínim que podem registrar en les nostres valoracions sobre el que està succeint és preocupació.
Estan preocupades les persones dedicades a la política de bona fe veient que les institucions democràtiques s’ensorren; estan preocupats els diplomàtics veient les seves eines de diàleg inservibles; estan preocupats els exèrcits dels estats davant la potència militar nord-americana; i jo diria que fins i tot estan preocupats els economistes, que tampoc veuen en l’explotació del petroli una solució als problemes de la humanitat. Si per la força dels greus esdeveniments que tenen lloc al món des de la segona conflagració mundial ens veiem obligats a arrugar el paper de les Nacions Unides, com qui llença una fulla mecanografiada amb principis i drets a la paperera, així, arrugant-la i estripant, amb ràbia, l’ordre consensuat davant el caos que l’ha causat, de res no ens serviran les lliçons de la història.
Ricardo Mor Solá és diplomàtic.