A menys de dues setmanes per la primera posada en escena d’aquest 2025, el Misteri de la Selva encara la recta final dels assajos del seu 45è cicle de representacions, coincidint, com és tradicional amb la festa de l’Assumpció, els dies 14 i 15 d’agost.
Els preparatius d’enguany, però, van més enllà de les dues representacions locals del drama assumpcionista selvatà, ja que també es prepara una tercera posada en escena per al 27 de setembre a Roma, coincidint amb el Jubileu 2025. Després de la primera visita del Misteri a la capital italiana fa vint-i-cinc-anys amb motiu del Jubileu de 2020, la peça es representarà en aquesta ocasió a l’església de Santa Maria Sopra Minerva, al costat del Panteó.
Les representacions d’enguany consoliden tots els papers protagonistes que han anat evolucionant al llarg dels darrers anys, com ara Andreu Ferré i Andreu Fortuny, que des de 2024 s’encarreguen de doblar el paper de Jesús en les dues posades en escena, així com l’experimentada Irene Massana, que comparteix el paper de la Verge Maria amb Judit Agràs, la qual va debutar com a protagonista el 2023. L’elenc del drama sacre selvatà està format per més d’un centenar d’actors i actrius, la majoria dels quals interpreten el text de finals del segle XIV amb cants ‘a capella’ a partir de melodies polifòniques i del gregorià de l’època.
El Misteri de la Selva és la peça assumpcionista més antiga d’Europa en llengua romànica que es conserva completa i es representa de forma continuada des de 1980. Recull les tradicions que envolten la festa de la Mare de Déu d’Agost i el tema central de l’obra, l’Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme.
Escrit en llengua catalana i amb lèxic trobadoresc, es considera una autèntica joia del teatre medieval i va rebre el premi nacional de cultura popular a la millor iniciativa artística l’any 1994. El text, anònim, el va trobar l’historiador local Mn. Joan Pié en una llibreta de censals dipositada a l’Arxiu Parroquial Selvatà, junt amb altres textos de la Senyoria de Prades i Mont-ral de mitjan segle XIV. Posteriorment, la llibreta va passar a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es conserva actualment.