La temporada superlativa del Reus FC Reddis es pot explicar des de moltes perspectives. Celebrar un ascens directe a 2a RFEF quan falten cinc jornades per disputar implica un seguit de factors que s’han alineat a la parròquia reusenca. De fet, enguany és el primer equip a tot l’Estat que celebra una consecució d’aquestes característiques, fet que referma la solidesa d’aquest projecte. Ni el més agosarat apostava per un ascens directe el 6 d’abril, però és que una de les grans virtuts d’aquest equip ha estat la seva capacitat d’adaptació.
El primer nom propi és el de Marc Carrasco. Ell va ser l’encarregat de donar continuïtat a la feina a les categories formatives del desaparegut CF Reus. Va agafar l’equip a 2a catalana i ha encadenat quatre ascensos en cinc temporades, una gesta que ha fet créixer aquest projecte a passes agegantades, afegint jugadors de cada vegada més qualitat a una filosofia de treball exigent i centrada en el «partit a partit», un concepte del qual ha fet gala de la primera a l’última jornada. Carrasco s’ha adaptat també a la categoria, després d’un primer any a 3a RFEF, en el qual va acusar resultats ajustats, i la falta de gol no va permetre donar continuïtat a la solidesa defensiva que ha caracteritzat la plantilla reusenca. Per al record queden exhibicions com el 3 a 0 davant el Girona B de la setmana passada, en la qual Carrasco va demostrar que una defensa amb tres centrals era la solució per dominar el partit a un dels pocs equips que els havia superat a la primera volta.
Pel que fa als jugadors, el Reus FC Reddis ha recuperat vells «rockers» per a la causa, persones que van estar amb el CF Reus en l’ascens a 2a divisió, i que ara, en el tram final de la seva carrera, han tornat on eren feliços per sumar veterania i qualitat competitiva al projecte. Ramon Folch, Ricardo Vaz i Alberto Benito van suposar en el seu moment un salt diferencial a l’equip, amb uns mecanismes automatitzats a un ritme que els rivals no han estat capaços d’aturar, i que han generat una superioritat a la banda dreta que han explicat molt dels gols reusencs. Més d’un ha recordat temps pretèrits en veure a Benito trencar línies amb les seves conduccions, a Folch sobrepassar la pressió rival amb un canvi de joc o amb una diagonal de Vaz.
Aquest projecte, però, ja no és el d’aquells anys, i ho certifiquen alguns d’aquests jugadors de la plantilla que han crescut amb el projecte. Jugadors com Xavi Jaime, Aitor Serrano o Andy Alarcón, que han evolucionat amb l’equip fins a arribar al futbol estatal. Des de la seva arribada, han entès la filosofia a la perfecció, i la sensació és que poden continuar pujant categories gràcies a la seva gran capacitat física i de treball, i sembla que no han trobat sostre a 3a RFEF.
A la fórmula de l’any passat s’han afegit figures de molta qualitat, com és el cas de Sergi Casals, que ha aportat profunditat i intensitat defensiva al lateral esquerre, Joan Torrents, que ha anotat dotze gols aquesta temporada o Sandro Toscano, que ha demostrat en pocs partits que el seu nivell està per damunt de la categoria que disputava.
Finalment, i com a periodista, no em vull oblidar de la tasca del cap de premsa del club, l’Andrés Romero. A la ciutat tenim grans comunicadors joves que dediquen moltes hores (més de les que m’atreviria a preguntar) a treballar per als clubs de la ciutat, i que tinguin una imatge a les xarxes socials a l’altura de les seves gestes. Part de l’èxit d’aquest ascens, almenys fora dels terrenys de joc, és gràcies als vídeos, produccions d’entrevistes i logística en general que em consta que fa dins del club, i els esforços que fa cada cap de setmana per ser amb l’equip.
Tot i aquests grans resultats, si una cosa ha repetit per activa i per passiva Marc Carrasco, era que l’objectiu real era enganxar novament els reusencs al futbol, que es tornin a il·lusionar novament en un projecte engrescador, amb futbolistes de km.0 i que el poguessin sentir novament com a seu. I ho ha aconseguit, amb una mitjana de 2.000 espectadors cada partit, i amb un pic de fins a 3.500 aficionats al tram clau de la temporada. Un dels comentaris més repetits ha estat que Reus «es mereixia» aquest ascens, ja que la ciutat té dret a tenir un equip amb el qual plorar les derrotes i celebrar les victòries. Ja hi haurà temps de parlar del futur, per ara cal festejar que Reus, el Reus FC Reddis, ha tornat.
Aleix Pérez és periodista de Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio de Reus.