El voltor és una au històricament denostada i malinterpretada, sovint associada amb la mort, l’abandonament i els mals auguris. Tanmateix, aquest animal compleix un paper ecològic crucial com a «equip de neteja» de la natura. Sense els voltors, els ecosistemes col·lapsarien a causa de la propagació de malalties.
Al món existeixen 23 espècies de voltors reconegudes, dividides en dos grans grups, tot i que no estan directament emparentades entre si. A Espanya es poden trobar les 4 espècies que habiten a Europa: el voltor comú, el voltor negre, l’aufrany i el trencalòs.
En el Reial decret llei 26/2026, de 29 de setembre, pel qual s’adopten mesures urgents per a la protecció de la funció social de l’habitatge i l’ampliació de l’oferta d’habitatge assequible, el substantiu ‘voltor’ és emprat amb valor adjectival per qualificar determinats fons en dues ocasions en enunciar un primer grup de mesures referides als desnonaments: «se suspendran els procediments de desnonament en què la persona afectada no disposi d’una alternativa residencial quan l’habitatge sigui titularitat d’un fons voltor» i «s’estableix un règim que serà aplicable quan no sigui procedent l’enervació extraordinària que s’indica posteriorment, i els demandants no estiguin inclosos dins del grup anterior dels fons voltor».
No s’amplia cap informació sobre l’espècie de voltor a què es refereix: es tracta d’un fons voltor comú, negre, aufrany o del més simpàtic trencalòs? Per esmentar només les espècies reconegudes en el paisatge espanyol. Però, al meu parer, hauria estat jurídicament necessari que el Reial decret llei definís, almenys amb caràcter polivalent, què és exactament o, millor dit, què entén l’Executiu per ‘fons voltor’. És a dir, en quin moment un propietari es metamorfosarà, si la disposició que ens ocupa és convalidada al Congrés, en un Gyps fulvus, en un Aegypius monachus, o potser en un Neophron percnopterus, o en el més simpàtic Gypaetus barbatus, seguint el mateix ordre de les espècies hispanes esmentades ut supra.
Segons l’equip d’advocats Legalsha, a Espanya, actualment, es pot parlar, coincidint numèricament amb les espècies de voltors hispanes, de quatre societats conegudes d’aquest tipus: Cerberus, Blackstone, Colony Capital i Apollo.
Òbviament, aquestes empreses no es reconeixen sota el nom col·loquial de fons voltor, sinó que prefereixen maquillar la seva activitat i denominar-se ‘fons de situacions especials’ o ‘fons de capital risc’, i així desconcerten el client.
Resulta trist pensar que, per exemple, un trencalòs s’associï amb el malestar social causat per un greu problema de l’habitatge a Espanya i pels reptes associats que implica la seva resolució. Hom oblida, sense voler, que hi ha fins i tot poetes com Kostas Krystallis que anomenen aquest voltor «rei de les aus del camp i dels falcons de la muntanya». I fins i tot el recordat Félix Rodríguez de la Fuente va denunciar, en el seu dia, amb passió, el perill d’extinció del Gypaetus barbatus i d’altres aus carronyaires a causa de l’ús indiscriminat de verins.
L’ús d’animals per definir, modelar o comprendre les actuacions humanes es fonamenta en la comparació biològica, conductual i simbòlica entre la nostra espècie i la resta dels éssers vius, però això no hauria de suposar que els voltors siguin culpables d’una situació que no han contribuït a crear, per molt carronyaires que siguin, ni que siguin responsables de desastres humans. Potser és preferible, metafòricament parlant, «tenir com a jaç, a l’estiu, les branques i, a l’hivern, la neu com a coberta», tal com va escriure el poeta Krystallis i el vers del qual semblen emular els manifestants a la Puerta del Sol, a Madrid.
Ricardo Mor Solà és diplomàtic.