Alberto Pellegatta va néixer a Milà l’any 1978. És poeta i llicenciat en Filosofia per la Università degli Studi di Milano. L’any 1999 va aconseguir una beca per estudiar a al Universitat de Barcelona i des d’aleshores ha mantingut una relació intensa amb Catalunya que, entre d’altres coses, es va concretar amb la publicació del seu llibre «Improvvisi», a la col·lecció La Puça de l’editorial de Badalona El Pont del Petroli, traduït al català per un dels editors del segell, el poeta visual Joan Puche.
El llibre, com tota la poesia de Pellegatta és trencador i singular. L’Alberto té una veu poètica que dibuixa unes imatges particulars que podrien lligar força amb un cert surrealisme que, malgrat tot no perd del tot els lligams directes amb la realitat i que, a més, traspua una certa tristor, una mena de desengany existencial proper al realisme desencantat; acaba el llibre afirmant: «En canvi, la salut és un misteri obscè, meravellós/i, finalment, sense futur».
Malgrat aquesta mirada que en determinats moments s’acosta a la desesperança vital, no podríem dir que _Improvvisi_ sigui un llibre trist, ans al contrari. Els seus versos tenen una aparença i una musicalitat lluminosa que contrasta amb aquest ritme lànguid. Les imatges que presenta són poderoses, poc corrents i, de fet, fan que la imaginació voli buscant una representació pràctica, una mena de fotografia que il·lustri el poema. «Somia marmotes narcòtiques mentre/el blanc del bosc es torna gasós» o «Fa dies que no surto de casa, catalogo/els cops a les parets dels veïns».
Alberto Pellegatta ha publicat llibres com «Mattinata larga», «L’ombra della salute» i «Hipótesis de la felicidad», i ha guanyat premis com el Cetonaverde Poesia, el Ciudad de Meda o l’Amici di Milano.