No m’és fàcil escollir una cançó si algú em demana que en dediqui una per a un llibre que ha escrit. Perquè potser no li agrada la cançó triada, o, com en el cas del llibre ‘Quan ningú no ens recordi’, de l’amic Josep Maria Garcia Abelló, «Pitxi» (Vilaplana, 1960), perquè la varietat d’escenaris i fets que hi surten fa que la banda sonora sigui àmplia, i, per tant, la tria complicada. Però ho faig amb moltes ganes, per l’amistat que ens uneix i perquè el llibre s’ho mereix.
Us recomano la lectura de ‘Quan ningú no ens recordi’, una biografia novel·lada escrita a partir de les històries que Lázaro, el padrí de l’autor, li explicava de jove i que ara «Pitxi» ha volgut recuperar i publicar. El llibre descriu amb profusió de detalls la vida de Lázaro des que vivia al seu poble natal, a Almanzora (Almeria), fins que va arribar a Vilaplana. És un dels molts andalusos que van haver d’emigrar al segle XX per guanyar-se la vida lluny de la seva terra. Llegint el llibre, es percep la passió, les emocions i les moltes hores de treball que l’autor ha dedicat a escriure’l.
Havia pensat en cançons de Carlos Cano o, fins i tot, de Juanito Valderrama sobre emigrants andalusos, però finalment m’inclino per una peça de tango, ja que la música i el ball apareixen en el llibre i totes dues són expressions lligades als emigrants.
El tango, nascut als ravals de Buenos Aires i Montevideo, és d’origen incert, tot i que sembla que prové del tango andalús i de les havaneres amb aportacions afroamericanes. Inicialment, estava present als llocs més marginals dels ports del Río de la Plata, però després fou adoptat per la burgesia, que l’havia considerat immoral. Els temes que inspiren el tango són diversos, però sobretot destaca el temps passat, concretat en la nostàlgia. José Luis Borges el va definir com «el pensament trist que es balla». El “cafetín”, el raval, el bandoneó, la “curda” o l’amor traït són altres elements destacats de l’univers del tango.
«Mentrestant, des de baix a la cabina de primera, ascendeix la música d’una orquestrina que toca un tango que reconeix de seguida», escriu Josep Maria Garcia Abelló. Imaginem-nos que al capdavant de l’orquestrina hi ha la violinista Nicola Benedetti (West Kilbride, Escòcia, 1987) i que a bord del vaixell Alfonso XIII interpreten «Por una cabeza», de Carlos Gardel i Alfredo Le Pera.
Especialment per a tu, «Pitxi»!