Sóc una senyora de Reus vinculada a la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus des de fa 60 anys. Des de fa 38 anys, amb tot honor i orgull, sóc cambrera del Sant Crist. Sóc mare i vídua d’un sotsclavari, i mare també d’un clavari. Som una família llargament vinculada a la casa que estimem i respectem profundament.
Arran dels darrers dies i de les decisions preses en relació amb els actes d’aquesta Setmana Santa reusenca, pot ser que el senyor arquebisbe tingui raó. Però, com a mare de sis fills que sóc, he après que a la vida cal tenir molta mà esquerra i actuar sempre amb amor en tot allò que es fa.
Vull manifestar que, amb l’última decisió presa, no només s’ha castigat un petit grup de persones, sinó tot el poble de Reus.
Benvolgut senyor Arquebisbe, Reus no es mereix aquest càstig.
Per a aquells que tenen fe i per a tots els qui viuen les nostres tradicions, que esperen cada Divendres Sant veure passar el Sant Crist de la Reial Congregació de la Puríssima Sang —ja sigui per devoció, per passió o per tradició— des de la plaça de la Sang fins a la Prioral de Sant Pere, i el seu retorn des de la Prioral fins a la plaça de la Sang per fer la petició personal de les seves “tres gràcies”, les nostres Tres Gràcies de Reus. Un acte que cal recordar que està declarat Festa Patrimonial d’Interès Nacional de Catalunya.
El món està molt malament. Com a mare, li demano que recapaciti. Nosaltres som els seus fills religiosos i, com a bon pare, té la responsabilitat de tenir cura dels seus fills. En cap moment cal buscar un enfrontament entre cristians, ja que cada vegada som menys els qui creiem en l’Església i en la base del cristianisme.
Com a catòlica practicant, crec que tot problema té solució, i sovint cal deixar un marge de temps prudencial per poder-la trobar. Ara és el moment d’anar tots a una, de tirar endavant la nostra Setmana Santa i de vetllar pel benestar de tota una ciutat.
Ho deixo a les seves mans i de la mà del nostre estimat Sant Crist de la Sang.