Hi ha vegades que quan ens plantegen exposicions d’art contemporani no sabem ben bé què ens aportaran aquestes creacions i també hi ha ocasions, molt de tant en tant, que les exposicions superen les expectatives inicials. Aquest és el cas de l’exposició ‘Oblidar Gaudí (de 100 a zero)’ de Salvador Juanpere que podem veure aquests dies a la Galeria Pinyol de Reus (es podrà visitar la resta de juliol i de l’1 al 15 de setembre, de dimarts a divendres de 6 a 8 de la tarda i el dissabte de 12 a 2). Una exposició molt oportuna que ha rebut el suport de la Fundació Reddis, la Diputació de Tarragona i l’ICEC.
A la Galeria Pinyol hi podem veure: els deu dibuixos a llàpis, grafit i gouache sobre paper de l’artista «desdibuixar Gaudí» de deu de les màscares facials d’Antoni Gaudí fetes a partir la mascara mortuòria original de l’escultor Matamala; els instruments d’artista, cinc elements d’escaiola, que vinculen Gaudí a la construcció i la masoneria; les fotos de les vuit cases de Barcelona on va residir la família Gaudí quan s’hi van desplaçar des de Reus per tal que Gaudí estudiés arquitectura; el magnífic llibre d’artista «G.», sobre l’exposició, de Vicenç Altaió, autor del poema «G.», de Teresa Blanch, la curadora de l’exposició i autora de l’article «Elogi de la pedra» i de Salvador Juanpere; i sobretot, l’emblemàtica instal·lació de les cent una peces d’escaiola que amb el pas de cent anys, de 1926 a 2026, acaben transformant el semblant de Gaudi en una pedra… una metàfora de com al final de la vida humana tots acabarem esdevenint pedra…
Salvador Juanpere aconsegueix una instal·lació molt potent, elegant, que es recordarà més enllà dels nostres dies… l’experiment de fer còpia de la còpia, primer en silicona i després fent-ne escultura d’escaiola li ha sortit de primera, es tracta d’una presentació finíssima que retorna el personatge (mediàtic ara) de Gaudí a la terra, a la pols, després de cent anys. Les cent una peces instal·lades ara a la Galeria Pinyol, a tot un pany de paret, resulten impactants, ens hi veiem reflectits.
Salvador Juanpere té escultura pública a Reus: el Nucli (2002) a la sortida de Reus cap a Vilaplana, Joc de paradoxes (1996) a la Biblioteca Xavier Amorós, en un dels patis de la biblioteca, la instal·lació PERE a la Biblioteca Pere Anguera (2019). El Centre de Lectura compta amb diverses obres com: Cub (1981-1982) amb matèries com la pinassa, la fusta i la fibra de vidre, la peça de marbre CL (2009) sobre el 150 anys del Centre i l’escultura Götterdämmerung (1996-1997) a la sala Miquel Ventura; però de cara el futur la instal·lació de les cent una peces d’escaiola que van deconstruint Gaudí fins a una pedra esdevindrà instal·lació de referència obligada d’algun important museu d’art contemporani del món occidental… el Museu de Reus se la deixarà perdre?
Xavier Filella Fargas és exregidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus i expresident del Centre de Lectura