La imatge virtual que s’ha difós de com serà la rèplica de la capella de l’Assumpta que s’instal·larà al parc Gandhi s’assembla molt a l’ermita-santuari de la Mare de Déu de Montserrat que hi ha a Montferri, a l’Alt Camp, obra del tarragoní Josep Maria Jujol. El santuari de Montferri té una estructura més complexa, és més gran i més alt (tres metres) que la rèplica reusenca de la capella gaudiniana de la Sagrada Família, però la sensació és que l’aspecte és força similar, cosa que no ha d’estranyar si tenim en compte de Jujol va ser deixeble avantatjat de Gaudí, amb qui compartí estudi i amistat. Faig la comparació perquè ens adonem de la dimensió que té el projecte.
En tot cas, el projecte conegut aquesta setmana, Déu n’hi do les expectatives que ha generat. Fa més d’un any que s’hi treballa. El projecte el farà possible una fórmula que sembla molt d'»antes», quan la gent de calés o àvida de reconeixement social exercia de mecenes i feia possible que alguns projectes que podien semblar impossibles tiressin endavant. Era una manera de fer habitual que amb el temps, a mesura que les institucions públiques s’han enfortit, sembla que ha deixat de tenir sentit. S’ha perdut tant, que fins i tot l’operació de la capella de l’Assumpció pot semblar anacrònica i tot. De fet, la Fundació Gresol representa una mica aquest esperit de voluntat d’aportar alguna cosa a la societat, amb una trajectòria ja prou llarga, amb els seus encerts i els seus errors, com tota obra humana.
En qualsevol cas, però, la ciutat que va negar al seu fill més il·lustre el projecte del Santuari de Misericòrdia saldarà el seu deute i tindrà una obra que se li podrà atribuir. L’operació té algunes virtuts. Per exemple, el fet que molta gent de Reus descobrirà el parc Gandhi, per allà on hi havia el Velòdrom. I que el turista que vingui haurà de conèixer un tros de ciutat més ampli que va més enllà del centre estricte, on hi ha els principals atractius arquitectònics, a banda del Pere Mata. Els tècnics hauran d’estudiar com fer anar els visitants del Gaudí Centre fins al parc Gandhi, a més d’un quart d’hora de distància. Als guies turístics se’ls gira feina.
Encara no està tot dit, perquè cal trobar el finançament (la pregunta «això qui ho paga?» encara no té resposta definitiva, i estem parlant d’entre 10 i 11 milions d’euros) i establir com es gestionarà tot plegat, que el concepte de «col·laboració publicoprivada» sona molt bé, però la legislació, i els secretaris i interventors de les administracions públiques, no acostumen a ajudar massa a fer-ho possible i, sobretot, àgil.