Començo el 2026 amb una reparació necessària: feia temps que tenia una mica oblidats els autors locals, ho confesso. Per posar-hi remei, enceto l’any repassant algunes de les novetats discogràfiques de músics de Reus publicades l’any que acabem de deixar enrere. Ho faig, a més, ben assessorat per l’amic David Fernández, gran coneixedor de l’escena musical de proximitat. Com que l’espai és limitat, he hagut de fer una tria.
Obro amb Fito Luri i ‘Seda i ferro’, el desè disc d’aquest cantautor, publicat al maig i produït per Kandi Álvarez. Aquesta obra, en format llibre-disc, fusiona 48 poemes, 10 cançons i 48 il·lustracions de Joan Serramià, i ofereix una proposta que juga amb el contrast entre la duresa i la suavitat, entre la força de la paraula i la calidesa de la música. Fito Luri explora vivències humanes profundes —el dolor, l’amor i l’esperança— i mostra la vida com una barreja inevitable de fragilitat i resistència.
Un dels col·laboradors del treball de Fito Luri ha estat Silvio Álvarez. Al novembre, Álvarez va presentar ‘Infinita primavera’, un disc íntim que combina cançó d’autor, electrònica suau i experimentació sonora. Amb textures orgàniques, sintetitzadors i enregistraments poc convencionals, l’àlbum crea una atmosfera propera i introspectiva. Les lletres, sovint minimalistes, aborden dubtes, identitat i resistència emocional.
També destaco el pas que ha fet l’actriu i intèrpret de musicals Georgina Llauradó —amb el nom artístic de Miss Froy— cap al terreny de la cançó d’autora amb els senzills ‘Gol’ i ‘Erta’, previs del seu primer EP en solitari. Coneguda per haver format part de musicals com ‘Mamma Mia!’ i per ser vocalista de l’orquestra La Padrina, la reusenca ha volgut deslliurar-se de l’etiqueta d’intèrpret per esdevenir autora i compositora, assumint el risc de cantar emocions que parteixen de situacions reals i autobiogràfiques.
Tanco amb Joel Reyes i ‘Ángeles y demonios’, el seu cinquè disc en solitari i l’onzè de la seva trajectòria. Es tracta del treball més rocker de l’artista, amb un clar protagonisme de les guitarres elèctriques i influències del rock i el R&B dels anys seixanta i setanta. L’àlbum explora la dualitat entre llum i foscor i els dimonis personals amb lletres directes i crues. Produït per Miguel Zanón, Miguel Herrero i Alex Larraga, s’ha enregistrat entre Madrid, Tarragona i Miranda.
Al vídeo podeu escoltar la cançó «Groc» del disc ‘Infinita primavera’ de Silvio Álvarez.