L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, s’ha convertit en l’“enfant terrible“ de la política local al Camp de Tarragona. És probablement el representant més destacat de Junts a la zona i, per extensió, de la filosofia convergent de tota la vida, encara que alguns diuen que són un altre partit, mentre l’expresident Artur Mas els recomana tornar als orígens. Com sigui, Vila-seca, políticament parlant, és la Gàl·lia de Junts que resisteix els moviments i les alternances electorals que s’han produït des de 1979 a altres municipis del Camp amb governs socialistes, republicans i d’altres partits o coalicions. Són els romans als qui fan front els gals Astèrix i Obèlix des del seu llogaret.
Més enllà de la llicència literària, l’electorat vila-secà, excepte de 1979 a 1983, amb l’alcalde socialista Joan Clavé, ha fet confiança durant quaranta anys consecutius a tres alcaldes convergents o juntaires: Joan Maria Pujals (1983-1993), Josep Poblet (1993-2019) i l’actual, Pere Segura (2019-fins a l’actualitat). El pes polític i demogràfic de Vila-seca s’ha vist reforçat durant les últimes dècades per la transformació de la localitat i pel fet que dos dels batlles —Pujals i Poblet— han estat també presidents de la Diputació de Tarragona. No trobarem al Camp de Tarragona cap altre municipi amb aquesta concentració de càrrecs electes i el poder conseqüent que han sabut desplegar.
Ara, el tercer alcalde, Pere Segura, és la punta de llança de la resistència de Junts a la Diputació, des de dins, i al procés de creació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, des de fora. Aquesta setmana fa dos anys d’una entrevista al diari Més en la qual Segura es despatxava a gust assegurant que la Diputació s’havia allunyat del seu esperit fundacional de servei a tots els municipis, amb una concentració d’inversió a la ciutat de Tarragona, i concloent que ara per ara era impossible que la ciutadania del sud de Catalunya es pogués sentir orgullosa de la institució.
És possible que el to i el vot de Segura a la Diputació s’hagin moderat, però continua exercint una oposició més dura que no pas la que van tenir els governs del seu partit (Convergència i Junts) durant els quaranta anys ininterromputs que van ocupar la presidència, amb un parèntesi de mesos del socialista Ramon Aleu, el 1980 i el 1982. Des de 1979 fins al 2019 van presidir la institució el reusenc Francesc Cailà, el montblanquí Josep Gomis, el vallenc Joan Ventura, el tortosí Vicens Lluesma, el vila-secà Joan Maria Pujals, l’alforgenc Josep Mariné, el tarragoní Joan Aregio i el també vila-secà Josep Poblet. Pujals i Poblet sumen el nombre més gran d’anys a la presidència en la història de la institució.
A partir de 2019, Junts no va poder continuar la sèrie pels dos pactes consecutius entre Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC que donaven la vara a la reusenca Noemí Llauradó. L’espina continua clavada, en aquest cas en el cos figurat de Pere Segura. Són les penyores dels jocs polítics entre partits que fan aliances imprevisibles amb moviments a diverses bandes. Aritmèticament, Junts hauria pogut ocupar la presidència, i aquesta circumstància ha generat a la Diputació un paper més contundent de l’oposició al que estàvem poc habituats.
Aquesta major pressió sobre l’ens provincial supramunicipal s’ha traslladat també als projectes liderats o amb el segell del PSC. Una actitud que es concreta en l’absència de Vila-seca de l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona, que presideix Roc Muñoz, alcalde socialista de la Canonja, i on també hi són els batlles i batllesses de Reus, Tarragona, Salou, Cambrils, Valls (l’excepció juntaire) i Constantí. El projecte va agafant forma sota la bandera de la col·laboració i la generositat entre municipis, però no ha estat capaç, de moment, de seduir Pere Segura, que se n’ha desmarcat.
Cal recordar que l’alcalde de Tarragona, el socialista Rubén Viñuales, a banda dels interessos juntaires, en té part de responsabilitat per les maniobres de criticar la ubicació de la futura estació intermodal justament a Vila-seca, fruit d’un delicat consens territorial. Viñuales va per lliure i qui la fa la paga. Algunes coses hauran de canviar perquè la futura Àrea Metropolitana avanci adequadament, ja que no es pot entendre sense Vila-seca.
De moment, la setmana passada, al mateix diari Més, Segura carregava contra el projecte de Pla Director Territorial que impulsa la Generalitat i que hauria de ser un instrument facilitador de la regulació física i d’usos de la futura segona àrea de Catalunya. El consens no es fa a cop de titulars, sinó amb enteses polítiques. I sembla que Junts, o una part del partit, no està per la labor.