Que l’habitatge és un dels principals problemes de les persones, joves i grans, és una clamorosa evidència sense solució dràstica a la vista. Tant el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques), depenent del Ministeri de la Presidència, com el Centre d’Estudis d’Opinió, depenent de la Generalitat, coincideixen en la radiografia. La manca d’habitatge de lloguer a preus raonables és també una nafra a Reus que limita la independència dels més joves, penalitza el dia a dia dels més grans i erosiona projectes personals amb un mínim de qualitat. Una lamentable situació d’una ciutat en la qual hi poden haver entre 3.800 i 5.900 habitatges buits, segons dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) que controlen el seu consum elèctric.
Aquest parc de l’habitatge existent està en mans majoritàriament d’alguns bancs i de grans tenidors, persones físiques o jurídiques propietàries de més de deu immobles. I per què es produeix el desequilibri entre l’oferta i la demanda? Una part dels habitatges no s’ofereix perquè està en els llimbs dels que han estat executats pels bancs i un altre es presenta a la venda o al lloguer a uns preus inassequibles per la majoria dels mortals. Segons un conegut portal immobiliari, el preu de lloguer per metre quadrat a Reus (dades d’octubre) era de 8,2 euros que s’enfilaven als 9,3 al centre de la ciutat. Traduït significa que un pis de 60 metres quadrats costava entre 492 i 558 euros i un de 90, entre 738 i 837. Pagar 500 o més de 700 euros mensuals és car? Depèn òbviament del que guanyis.
I aquí comença una segona perversió, després de la de l’oferta. El sou mitjà d’un dependent o dependenta a Reus és de 1.282 euros, el d’un cambrer o cambrera arriba als 1.321, i el mitjà se situa en els 1.714. El Banc d’Espanya recomana no dedicar més d’un 35% de la renda al lloguer o a la hipoteca. I d’acord amb les dades exposades fins ara, voldria dir pagar entre 448 i 600 euros per aquests conceptes. Xifres superades per la realitat i que, probablement, deuen ser pitjors, atès que el mileurisme continua existint, encara que algunes estadístiques no ho recullin. Total, que els joves viuen a casa dels pares o en pisos compartits i la gent gran fa mans i mànigues per arribar a finals de mes. Una dura realitat que no es resol per la resistència dels bancs i grans tenidors i la incapacitat dels polítics espanyols i catalans.
Cal recordar que hi ha hagut tímids intents locals de parar els preus a les grans companyies com el que va protagonitzar l’aleshores regidora de Serveis Socials, Montserrat Vilella, per un cas de pobresa energètica i els talls de llum per manca de pagament. El pròxim dia 16 es compliran vuit anys de la mort d’una dona, la Rosa, per un incendi causat per unes espelmes. David contra Goliat. I guanya el gegant. O els incipients moviments uns anys abans del regidor d’Urbanisme, Miquel Domingo, per modificar normatives que permetessin reconvertir adequadament locals buits en habitatges. Res de res. A Viena es paguen 6,60 euros per metre quadrat, els contractes són indefinits i el preu està marcat per una llista de criteris. Aquí la pilota a la teulada dels reusencs i les reusenques que han de fer enginyeria amb les seves finances domèstiques o anar pensant a viure sota un pont.
Val a dir que no tot és negre i que els projectes de la Hispània a la riera Aragó i del barri del Carme acabaran oferint un centenar d’habitatges de protecció oficial. Una gota que agraïm, però que cau al mig d’un desert. Una gota que queda lluny dels mil que va oferir Junts per Reus durant les últimes eleccions municipals de 2023 i que ja havia promès quatre anys abans. Ara l’Ajuntament està a punt d’aprovar els pressupostos pel 2025 amb un increment del 6,7%. I el regidor d’Hisenda ha dit que posen a les persones al centre, són per una ciutat verda, sostenible, que aposti per la ciència i el creixement del coneixement, i millori dels serveis. Un prec: no comencem la casa per la teulada. Anem als fonaments. I l’habitatge? Valentia i decisió. Ningú vol viure sota un pont.