Després de set anys al capdavant de la Fundació Futbol Base Reus (FFBR), Xavi Guix (Reus, 1970) va decidir fer un pas al costat després del derbi disputat el passat 14 de desembre entre l’equip femení reusenc i el Riudoms. Un partit que, simbòlicament, va marcar el final d’una etapa de dedicació intensa al projecte. Setmanes després, des de Reusdigital.cat conversem amb ell per fer balanç d’aquests anys, parlar dels valors de l’entitat i mirar cap al futur.
Com viu els primers dies fora de la dinàmica de l’entitat?
La sensació és agredolça. Dolça, perquè ara puc tornar a dedicar temps a aspectes que tenia força abandonats, començant per la meva vida personal. Però també és agra: la Fundació Futbol Base Reus és com una filla. Hi he dedicat moltes hores i et queda la sensació que l’estàs deixant de banda. Continuo com a president fins al juny i seguiré vinculat al patronat, però ja he deixat l’entitat en bones mans.
Va ser una decisió meditada?
Feia aproximadament un any i mig que buscava un relleu. El desgast del dia a dia és important: la gestió esportiva, la part institucional, la recerca de patrocinadors… Tot plegat fa que no tinguis horaris i que estiguis sempre disponible. No és cap drama, perquè ho fas amb gust, però amb el temps les obligacions pesen i, sovint, et sents sol. Jo m’he encarregat sobretot de la part institucional, econòmica i de gestió, conjuntament amb el secretari de la FFBR, Miguel Altamirano, mentre que l’àrea esportiva ha funcionat amb autonomia.
Precisament en aquest àmbit el club ha crescut de manera sostinguda. Quin paper hi ha jugat l’amateur femení?
Sempre he tingut clar que el futbol és futbol, sigui femení o masculí, almenys pel que fa al tracte. Independentment dels resultats, l’enfocament ha de ser el mateix. Estic molt orgullós del camí fet: quan vaig començar només hi havia tres equips —infantil A, B i C— i ara hi ha una estructura completa, amb equips a totes les categories, des de benjamines fins al primer equip. També hem intentat ajudar altres clubs de la ciutat a crear equips femenins. No és fàcil, però el més important és generar una base sòlida a nivell de ciutat i territori. Avui podem dir que som el millor club formatiu femení de la demarcació.
Un altre dels trets distintius de la FFBR és el Reus Genuine.
És, sens dubte, una de les experiències més boniques que he viscut a la fundació. No només pels resultats o les perspectives, sinó sobretot pel tracte humà. El vincle amb les famílies, com el cas de la família Tobías, que s’hi impliquen de ple, és impagable. Les mostres d’afecte i de valor humà no tenen preu.
El Genuine és un exemple de valors més enllà dels resultats. Com s’ha treballat aquest equilibri a la FFBR?
És una de les qüestions més complexes. Crec fermament que els valors han de ser prioritaris als resultats, però és evident que en l’àmbit esportiu també hi ha competitivitat i voluntat de guanyar. Trobar l’equilibri no és fàcil. Per això he intentat no interferir massa en la part esportiva, tot i defensar sempre que hi ha valors que han d’estar per sobre de tot. Potser m’hauria agradat que algunes coses s’haguessin fet d’una altra manera, però no pots anar constantment a contracorrent.
Com és conviure amb pedreres tan potents com les de Catalunya?
És complicat. Tens jugadors que porten cinc o sis anys amb tu, convençut que senten els colors i que continuaran, i de sobte t’informen que han rebut una oferta d’un gran club. Molts ho veuen com una oportunitat per arribar al futbol professional, que és el somni de qualsevol jugador. Quan apareixen el Barça o l’Espanyol, als pares i als nens se’ls il·luminen els ulls. Però el camí és piramidal i només hi arriben molt pocs. La Masia et pot cridar i, l’any següent, dir-te que ja no continues. És un cop molt dur.
Quin balanç fa de tots aquests anys a la FFBR?
El balanç és positiu. Ens vam bolcar a salvar les categories inferiors perquè tota la feina feta al futbol base no es perdés, i ho vam aconseguir. Tampoc s’entendria el projecte sense figures com en Marc Carrasco, per mi un dels pilars fonamentals, que va coordinar-ho tot i va aconseguir, entre altres fites, l’ascens del juvenil a Nacional.
És moment de mirar cap al futur. Com s’ha gestat el relleu?
Hi ha una sèrie de condicionants personals que m’impedeixen dedicar-hi les 24 hores del dia com abans. El relleu l’hem trobat dins la mateixa fundació, amb un dels seus fundadors, l’Òscar Vallverdú. Té temps, il·lusió i dedicació per continuar la tasca. Assumirà la gestió diària, institucional i econòmica, i estarà pendent de l’àmbit esportiu. L’objectiu és que el projecte continuï avançant amb força.
Quin consell li donaria?
Que faci el que senti, que escolti la gent del seu entorn i que es mantingui fidel a les seves conviccions. La FFBR té una línia clara, i la part humana i els valors han de continuar per davant de la part estrictament esportiva.